Hi ha molt gent bona i justa en aquest món. El periodista Jordi Garcia-Soler, mort als 73 anys d’un infart mentre dormia, és una d’aquestes persones bones i justes que, per ser com érem, van afavorir a la Comunitat Protestant -entre altres causes justes-.
És gràcies a ell que els Protestants tenim un programa a la Televisió Pública de Catalunya: “Néixer de nou”.
La nostra era una amistat sorgida en anys de joventut on vàrem compartir inquietuds polítiques, religioses i de justícia social.
Jo portava nou anys trucant a la porta del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió demanant un programa per a la Comunitat Protestant perquè, entre d’altres, una de les raons que justifica un mitjà públic de comunicació és la de donar veu als qui se’ls nega la veu.
Argumentava a favor meu que la televisió espanyola havia donat un programa a la Comunitat Protestant i que a Galícia ja en tenien un que es deia, i es diu, “Nacer do novo”.
Les respostes que trobava eren bones paraules i declaracions de bones intencions però sense conseqüències pràctiques. Tot això fins que va arribar un dia en què la presidència d’aquell primer Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va recaure, perquè la presidència era un càrrec rotatori, en Jordi Garcia-Soler.
Jo estava esperant que arribés el moment per demanar-li una entrevista i, apel·lant al seu sentit de justícia social, posar la causa protestant sobre la taula. Després d’escoltar-nos i preguntar-nos tot el que li calia per preparar el seu informe va cloure l’entrevista amb aquestes paraules: “Si no sorgeix cap impediment imprevist dins d’un any la Comunitat Protestant tindrà un programa a TV3”.
Aquell any es va fer tan llarg com gairebé els nous anys anteriors en els que em vaig dedicar a trucar, un i un altre cop, a la porta.
Però finalment el calendari va passar totes les seves fulles i el naixement anunciat es va produir. El nom elegit per a la nova criatura va ser el de “Néixer de nou” -a imatge i semblança del programa gallec-.
Gràcies Jordi, gràcies Jordi Garcia-Soler pel teu sentit de justícia social amb les minories. El nostre agraïment d’avui és més que un símbol, és un homenatge. Un homenatge a tots els Jordis Garcies-Solers que han estat coherents amb els seus principis quan han estat en els llocs on es decideixen les coses.
Avui trobem a faltar no només el Jordi, sinó tots els Jordis i Georgines (o Jordines) que, sent el que han sigut, mai han perdut la brúixola que els va guiar per la vida.
