Dilluns 15 gener 2018 a les 19:00 – 20:30 h tindrà lloc la conferència "Aportacions de l’Església catalana a la cultura universal" a càrrec de Jaume Aymar i Ragolta, doctor en història de l’art i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (URL) i de la Facultat de Ciències d
Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’història de l’Ateneu Barcelonès
En el decurs de la història l’Església a Catalunya ha fet aportacions culturals molt valuoses que han tingut projecció universal. Sense ànim de ser exhaustius a continuació subratllem algunes de les principals aportacions.
L’establiment d’espais de pau (les sagreres) i les assembles de Pau i Treva, dels quals fou artífex l’Abat Oliba. L’art romànic, el monestir benedictí de Montserrat – amb una de les escolanies més antigues del món i l’editorial més antiga d’Europa sense solució de continuïtat- i el calendari cristià adoptat internacionalment pel Concili de la Província Tarraconense (1180) quan es prengué una decisió transcendental: trencar amb el sistema de datació basat en el any 1 de cada nou rei i adoptar un sistema més generalitzable basat a definir una nova era, un any zero, amb l’any del naixement de Jesucrist. Avui aquest sistema de datació ha estat reconegut per tots els estats del món i totes les organitzacions internacionals d’estats.
Monument a l’Abat Oliba, de Domènec Fita (Vic)
Altres aportacions catalanes i cristianes universals estan vinculades a quatre “Ramons”: sant Ramon de Penyafort, dominic un dels grans especialistes en dret canònic de l’Edat mitjana, el beat Ramon Llull, laic “el doctor il·luminat” que prengué davant de la diversitat religiosa una actitud racionalment persuasiva i fou formador del primer col·legi missional de llengües; el seu deixeble, Ramon Sibiuda, un dels filòsofs més editats a Europa al segle XVI que va defensar el coneixement d’un mateix i finalment fra Ramon Paner, jerònim (s.XV-XVI) iniciador de l’etnografia americana i primer missioner del Nou Món.
Ramon Llull/Raimundus Lullus (1232? – 1316; Encyclopedist)
Vita Christi és el primer llibre editat arreu escrit per una dona (la valenciana Sor Isabel de Villena). Altres aportacions de l’Església catalana són els centres educatius jesuïtes i la difusió de les humanitats europees al segle XVI, de la mà de Sant Francesc de Borja, superior general de la Companyia de Jesús; l’atenció humanitària i evangelitzadora dels indígenes i dels esclaus africans, obra de Sant Pere Claver; l’exploració de Califòrnia i la fundació de San Diego i Monterrey, i la fundació de les missions franciscanes a l’Alta Califòrnia, origen de ciutats californianes obrada pel beat Juníper Serra, franciscà, canonitzat pel Papa Francesc.
Vita Christi d’Isabel de Villena al monestir de la Trinitat de València
Subratllem també el valent paper de l’abadessa benedictina Teresa Sans i de Monrodon (1705-1781) excomunicada pel bisbe de Barcelona quan la Guerra de Successió i després absolta per Roma.
Ressenyem encara les escoles i els hospitals de les Germanes Carmelites de la Caritat, fundades per Santa Joaquima de Vedruna i l’orde dels Missioners del Cor de Maria, fundats per Sant Antoni Maria Claret; la universalitat del Cardenal Anselm Maria Albareda, monjo de Montserrat i director de la Biblioteca Vaticana i la projecció internacional de dos jesuïtes catalans: el Pare Miquel Batllori historiador de la cultura, i el Pare Francesc Abel impulsor de la bioètica.
Imatge: Miquel Batllori; Font: https://www.escriptors.cat/autors/batllorim/
Text de Jaume Aymar
