Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimecres 24 de gener de 2017
Seguir la voluntat de Déu no vol dir no discutir o no enfadar-se amb el Senyor, el més important és ser autèntic i no ser falsos i finalment dir-li el nostre «Sóc aquí»: és això, de manera resumida, el que ha dit el Papa a la Missa matinal a Casa Santa Marta.
La història de la salvació és una història del «Sóc aquí»
Al centre de l’homilia del Papa hi ha la Carta dels Hebreus proposada a la litúrgia d’avui. Quan Crist va venir al món va dir: «Tu no has volgut ni agraït ni sacrificis ni ofertes, ni holocausts ni sacrificis pel pecat. Doncs, jo vinc a fer la Teva voluntat», Aquesta paraula de Jesús –explica el Papa- tanca una història de «Sóc aquí». Després Adam, que s’amaga perquè té por del Senyor, Déu comença a cridar i a sentir la resposta dels homes i dones que diuen: «Sóc aquí i estic disposat. Estic disposada». Des del «sóc aquí d’Abraham, Moisès, Elies, Isaïes, Jeremies, fins a arribar al gran «Sóc aquí» de Maria i a l’últim «Sóc aquí» de Jesús. «Una història de «Sóc aquí, però no de manera automàtica», perquè «el Senyor dialoga amb aquells a qui convida»:
«El Senyor dialoga sempre amb aquells a qui convida a fer camí i a dir el sóc aquí». Té tanta paciència, tanta. Quan llegim el Llibre de Job, amb tots els seus raonaments, que no entén, i les respostes, i el Senyor que li diu, el corregeix... i finalment, quin és el sóc aquí de Job? «Ah, Senyor, tu tens raó: jo tan sols et coneixia d'oïdes; ara els meus ulls t’han vist» El sóc aquí, quan hi ha voluntat, eh? La vida cristiana és això: un sóc aquí, un sóc aquí continuo de fer la voluntat del Senyor. Un darrera l’altre... és maco llegir les Escriptures, la Bíblia, buscar les respostes de les persones al Senyor, com responien, i trobar-les és molt maco. «Sóc aquí, jo sóc per fer la teva voluntat».
No fingir mai amb Déu
La litúrgia d’avui ens exhorta a reflexionar: com va el meu «Sóc aquí» al Senyor?:
«M’amago, com Adam, per a no respondre? O, quan el Senyor em crida, en comptes de dir «sóc aquí» o «què vols de mi?», fujo, com Jonàs que no volia fer allò que el Senyor li demanava? O faig veure que faig la voluntat del Senyor, però només de cara enfora, com els doctors de la llei que Jesús condemna durament? Ho feien veure: «Tot bé... cap demanda: jo faig això però res més». O miro cap a una altra banda com han fet els levites i els sacerdots davant d’aquell pobre home mig mort? Com és la meva resposta al Senyor?».
També enfadar-se amb Déu és pregar
El Senyor crida tots els homes i els convida a dir el nostre «Sóc aquí» -conclou el papa– però podem «discutir» amb Ell: «A Ell li agrada discutir amb nosaltres. De vegades algú em pregunta: «Però, Pare, jo sovint quan vaig a pregar m’enfado amb el Senyor...»: però si això també és pregària! A Ell li agrada, quan t’enrabies i li dius a la cara com et sents, perquè és Pare! També això és un Sóc aquí... O m’amago? O fujo? O ho faig veure? O miro cap a una altra banda? Cadascú de nosaltres pot respondre: com és el meu «Sóc aquí» al Senyor, per fer la seva voluntat sobre la meva vida. Com és. Que l’Esperit Sant ens doni la gràcia de trobar la resposta».
Traducció: Mònica Mor —Catalunya Religió
