L’Ascensió del Senyor. Cicle B
Barcelona, 17 de maig de 2015
Cap a l’any 9 abans de Crist, els pobles grecs de la província romana de l’Àsia van prendre el determini de canviar el calendari.
En endavant, la història de la Humanitat no es comptaria a partir de la fundació de Roma com fins aleshores sinó a partir del naixement de l’emperador August.
La raó per fer-ho era de pes.
Perquè els havia sigut Bona Notícia per a tothom ja que havia portat la pau introduint en el món un ordre nou.
August era el gran benefactor i salvador.
Els cristians començaren a proclamar un missatge molt diferent:
“La Bona Notícia no és August sinó Jesús.”
Per això l’evangelista Marc va titular així el seu evangeli: “Bona Notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu.”
I per això, en el seu evangeli, el manament final del Ressuscitat és aquest: “Aneu pel món sencer i proclameu la Bona Nova.”
Bona Notícia és una realitat que, enmig de tantes experiències dolentes, porta a la vida de la gent una esperança nova i regeneradora.
Les bones notícies
–aporten llum
–desvetllen l’alegria
–donen un nou sentit a tot i a tothom
–animen a viure d’una manera més oberta i més fraterna.
Tot això i més és Jesús.
Però... ¿com proclamar-lo avui com a Bona Notícia?
Podem explicar doctrines sublims sobre Jesús: En Ell està la salvació de la humanitat, la redempció del món, l’alliberació definitiva de la nostra esclavitud, la divinització de l’ésser humà.
Tot això és ben cert.
Ara bé: no és suficient.
Perquè no és el mateix exposar veritats quin contingut és teòricament bo pel món sobe que fer que la gent pugui experimentar a Jesús com una realitat nova i bona en la seva pròpia vida.
No és difícil d’entendre perquè la gent sentia a Jesús com a Bona Notícia. Perquè tot el que Ell deia i feia els feia bé.
Concretament:
–els treia la por a Déu
–els feia sentir la seva misericòrdia
–els ajudava a viure compresos i perdonats.
Tota la seva manera de ser i de fer eren realitats bones per a tots
–era compassiu i proper
–acollia els més oblidats
–abraçava els més petits
–beneïa i curava els malalts
–es fixava i atenia els desenganyats/desesperançats
Tota la seva actuació introduïa en la vida de les persones realitats bones:
–la salut
–el perdó
–la veritat
–la força interior
–l’esperança
En resum: era una gran sort trobar-se amb Ell!
Què introduïm nosaltres en la vida del nostre pròxim?
¿Penseu que és una gran sort trobar-se amb nosaltres com ho era trobar-se amb Jesús?
¿La claror i la llum del nostre cor es tradueix en el somriure franc, amable i obert a tothom, encara que no se’l mereixin però el necessitin?
Què vols irradiar amb cara de pomes agres?
I, a qui?
