En el discurs de Pere a Corneli hi ha una referència al Baptisme de Jesús, la qual cosa explica que s’hagi escollit un fragment de l’esmentat discurs, que es troba a Ac 10,34-38 com segona lectura de la festivitat del Baptisme del Senyor.
És important tenir en compte que el discurs té lloc desprès de la visió que Pere té sobre el pur i l’impur (Ac 10, 9-16), que s’ha esdevingut poc abans que Pere arribés a casa de Corneli. En ella la veu de Jesús li fa entendre que “no tingui per impur allò que Déu ha fet pur”. Tota la creació, pel fet de ser eixida de Déu, és obra pura. El discurs quedarà segat per la sobtada irrupció de l’Esperit Sant. Dels quatre discursos de Pere, recollits en el llibre dels Fets, és la primera vegada que Pere s’adreça a un pagà, fins ara els oients havien estat els jueus i residents a Jerusalem (2,14) o bé els israelites (3,12) o els dirigents del poble i notables (4,8). El canvi, doncs, pel que fa a l’auditori és significatiu.
La visió sobre el pur i l’impur ha fet la seva feina. Pere enceta el discurs mostrant que ha adquirit un concepte de Déu molt obert, un Déu, que accepta tothom, a condició que sigui temorós de Déu i practiqui la justícia. Ha entès finalment, desprès d’un llarg camí i costoses dificultats, que la distinció entre jueus i pagans, basada e el tabú religiós del pur i l’impur és un total segregacionisme de cap manera volgut per Déu. La pregària i l’almoina, com també passa en llibre de Tobit (12,8) han donat els seus resultats.
Lluc ressalta les disposicions de Corneli símbol de l’obertura de la comunitat pagana al missatge de Jesús. Ja l’havia apuntat en la primera part de la seva obra, l’evangeli (7,1-10), amb la guarició del criat del centurió. Lluc presenta Corneli com un home just, que creu en un únic Déu, apreciat pel jueus, segurament per les seves almoines, ordena anar a buscar Pere, fa pregària i té disponibilitat per escoltar davant de Déu. Usant el símil de la telefonia mòbil, on, per parlar dos i escoltar-se, cal cobertura, també perquè penetrin el missatge de Jesús i l’acció de l’Esperit cal cobertura, és a dir, una sincera disponibilitat a fi que Jesús i l’Esperit tinguin alguna cosa a fer.
El verset 36 lliga la predicació de l’Antic Testament, fonamentalment la predicació dels profetes, amb la predicació de Jesús. Però, així com la predicació dels profetes anava dirigida al poble d’Israel, la bona nova de Jesús va dirigida tots els pobles i nacions i, per tant, té sentit que Corneli la vulgui escoltar i Pere li prediqui. Aquest anunci condueix cap a l’afirmació de fe fonamental de la comunitat cristiana: Jesús és Senyor de tots.
Jesús no és un desconegut total pel Corneli; malgrat sigui per evitar aldarulls revolucionaris, n’haurà sentit parlar. El discurs de Pere ampliarà el coneixement de Corneli. Presenta Jesús en els cinc fets, que determinen la seva identitat i el seu fer: baptisme, predicació, mort, resurrecció i testimoniatge. La lectura litúrgica només contempla els dos primers. A diferència de Ac 2,36 i 5,31 on Jesús rep la seva condició messiànica en el moment de la seva mort i resurrecció, ara s’ha produït un gir i és en el baptisme, al Jordà, on Jesús rep la seva condició messiànica. Però potser desperta més interès per Corneli el fet que el messianisme de Jesús no prové de les armes i la violència, sinó de l’Esperit Sant.
Festivitat del Baptisme de Jesús 12 de Gener de 2014
