Audiència general del papa Francesc a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, 11 de setembre de 2013
“L’Església és la nostra mare en la fe, en la vida sobrenatural. Aquesta és una de les imatges més utilitzades pels Pares de l’Església ens els primers segles i crec que també a nosaltres ens pot ser útil. Per a mi és una de les imatges més boniques de l’Església: l’Església mare! En quin sentit i de quina manera l’Església és mare? A partir de la realitat humana de la maternitat: què fa una mare?
En primer lloc una mare genera a la vida, durant nou mesos porta dins el ventre el seu fill i després l’obre a la vida, generant-lo. L’Església és així: ens genera a la fe, per obra de l’Esperit Sant que la fa fecunda, com a la Verge Maria. L’Església i la Verge Maria són totes dues mare; el que es diu de l’Església també es pot dir de la Mare de Déu i el que es diu de la Mare de Déu es pot dir de l’Església. És clar que la fe és un acte personal: “jo crec”, jo responc personalment a Déu que es deixa conèixer i vol entrar en amistat amb mi. Però la fe jo la rebo d’altres, en una família, en una comunitat que m’ensenya a dir “jo crec”, “nosaltres creiem”. Un cristià no és una illa! Nosaltres no arribem a ser cristians en un laboratori, no arribem a ser cristians tots sols i amb les nostres forces; la fe és un regal, és un do de Déu que se’n dóna en l’Església i a través de l’Església. I l’Església ens dóna la vida de fe en el bateig: aquell és el moment en què ens fa nèixer com a fills de Déu, el moment en què ens dóna la vida de Déu, ens genera com a mare. El fet que formem part de l’Església no és una cosa exterior i formal, no és omplir un full que ens donen, sinó un acte interior i vital; no es pertany a l’Església com es pertany a una societat, a un partit o a una altra organització qualsevol. El lligam és vital, com el que tenim amb la nostra mare, perquè, com afirma sant Agustí “l’Església és realment la mare dels cristians”.
Preguntem-nos: com veig jo l’Església? Si estic agraït als meus pares perquè m’han donat la vida, estic agraït a l’Església perquè m’ha generat a la fe a través del bateig? Quants cristians recorden la data del seu bateig? Voldria fer-vos aquesta pregunta a tots vosaltres, però que cadascú contesti en el seu cor: quants de vosaltres recordeu la data del vostre bateig? Alguns aixequeu la mà, però molts altres no se’n recorden! I la data del bateig és la data del nostre naixement en l’Església, la data en la qual la nostra mare Església ens ha generat! I ara us poso uns deures per a casa. Quan torneu avui a casa, busqueu bé quina és la data del vostre bateig, i això per celebrar-ho, per donar les gràcies al Senyor d’aquest do. Ho fareu?
Estimem l’Església com estimem la nostra mare, comprenent fins i tot els seus defectes? Totes les mares tenen defectes, però quan es parla dels defectes de la mare nosaltres els tapem, els estimem així. I l’Església també té els seus defectes: l’estimem com la mare, l’ajudem a ser més bonica, més autèntica, més segons el Senyor? Us deixo aquestes preguntes, però no oblideu els deures: busqueu la data del vostre bateig per dur-la dins el cor i celebrar-la.
Una mare no es limita a donar la vida, sinó que amb gran cura ajuda els seus fills a crèixer, els dóna llet, els alimenta, els ensenya el camí de la vida, sempre els acompanya amb les seves atencions, amb el seu afecte, amb el seu amor, fins i tot quan són grans. I en tot això també sap corregir, perdonar, comprendre, sap ser propera en la malaltia, en el patiment. En poques paraules, una bona mare ajuda els fills a sortir de si mateixos, a no quedar-se còmodament sota les ales maternes, com una covada de pollets sota les ales de la lloca. L’Església com a bona mare fa el mateix: acompanya el nostre creixement transmetent la Paraula de Déu, que és una llum que ens indica el camí de la vida cristiana; administrant els sagraments. Ens alimenta amb l’eucaristia, ens porta el perdó de Déu per mitjà del sagrament de la penitència, ens sostè en el moment de la malaltia amb la unció dels malalts. Aleshores podem fer-nos altres preguntes: quina relació tinc jo amb l’Església? La sento com una mare que m’ajuda a créixer com a cristià? Participo en la vida de l’Església, me’n sento part? La meva relació és una relació formal o és vital?
En els primers segles de l’Església hi havia una realitat ben clara: l’Església, mentre és mare dels cristians, mentre “fa” cristians, també està “feta” de cristians. L’Església no és una cosa diferent de nosaltres mateixos, sinó que cal veure-la com la totalitat dels creients, com el “nosaltres” dels cristians”: jo, tu, tots nosaltres som part de l’Església. Sant Jeroni escrivia: “L’Església de Crist no és una altra cosa si no les ànimes dels qui creuen en Crist”. Aleshores la maternitat de l’Església la vivim tots, pastors i fidels. A vegades sento: “Jo crec en Dèu però no en l’Església... He sentit que l’Església diu... Els capellans diuen...” Ara bé, una cosa són els capellans, però l’Església no està formada només pels capellans, l’Església som tots! I si tu dius que creus en Déu i no creus en l’Església, estàs dient que no creus en tu mateix; i això és una contradicció. L’Església som tots: des del nen batejat recentment fins als bisbes, fins al papa; tots som Església i tots som iguals als ulls de Déu! Tots estem cridats a coŀlaborar en el naixement a la fe de nous cristians, tots estem cridats a ser educadors en la fe, a anunciar l’Evangeli.
Que cadascú de nosaltres es demani: què faig perquè altres puguin compartir la fe cristiana? Sóc fecund en la meva fe o sóc tancat? Quan repeteixo que estimo una Església que no estigui tancada en el seu recinte, sinó capaç de sortir, de moure’s, fins i tot amb algun risc, per portar Crist a tothom, penso en tots, en mi, en tu, en cada cristià. Tots participem de la maternitat de l’Església, per tal que la llum de Crist arribi fins als extrems confins de la terra. I visca la santa mare Església!”
Traducció: Marta Nin
