Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 17 de juny de 2013
«Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra». El papa ha centrat la seva homilia a partir d’aquestes trasbalsadores paraules de Jesús adreçades als seus deixebles. Segons Francesc, en la vida, “la lògica normal” ens ensenya que “hem de lluitar, hem de defensar el nostre lloc”, i si ens peguen a una galta “nosaltres ens hi tornarem dues vegades, i així defensarem el nostre lloc”. El papa ha afegit: “quan aconsello als pares que renyin els seus fills sempre els dic ‘Mai bufetades a la galta’, perquè la galta és la dignitat”. Jesús, en canvi, després de la bufetada continua, i diu que hem de donar fins i tot el mantell, despullar-nos de tot.
«Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra». El papa ha centrat la seva homilia a partir d’aquestes trasbalsadores paraules de Jesús adreçades als seus deixebles. Segons Francesc, en la vida, “la lògica normal” ens ensenya que “hem de lluitar, hem de defensar el nostre lloc”, i si ens peguen a una galta “nosaltres ens hi tornarem dues vegades, i així defensarem el nostre lloc”. El papa ha afegit: “quan aconsello als pares que renyin els seus fills sempre els dic ‘Mai bufetades a la galta’, perquè la galta és la dignitat”. Jesús, en canvi, després de la bufetada continua, i diu que hem de donar fins i tot el mantell, despullar-nos de tot.
“La justícia que Ell porta és una altra justícia totalment diferent de l’ull per ull, i dent per dent. És una altra justícia”. Això ho podem entendre quan sant Pau diu que els cristians són “gent que no té res” i “en canvi, ho té tot”. Perquè la seguretat cristiana és precisament aquest ‘tot’ que és Jesús. “El ‘tot' és Jesucrist. Les altres coses són 'no-res' per al cristià”. En canvi, per a l’esperit del món el ‘tot’ són les coses: les riqueses, les vanitats”, “escalar amunt” i “ el ‘no-res' és Jesús”. “El secret de la magnanimitat cristiana, que va sempre amb la humiltat” és aquest, diu el papa, el “tot”, Jesús.
“El cristià és una persona que eixampla el seu cor, amb aquesta magnanimitat, perquè té el ‘tot’, que és Jesucrist. Les altres coses són el ‘no-res’. Son bones, necessàries, però en el moment de la tria escull sempre el ‘tot’, amb aquella humiltat, aquella humiltat cristiana que és el senyal dels deixebles de Jesús: humiltat i magnanimitat. I viure així no és pas fàcil, perquè sí que te’n donen, de bufetades, eh?, te’n donen! I a les dues galtes. Però el cristià és humil, és magnànim: eixampla el seu cor. I quan trobem aquests cristians amb el cor reduït, el cor empetitit, que no funcionen... això no és cristianisme: això és egoisme, disfressat de cristianisme".
“El veritable cristià sap resoldre aquesta oposició bipolar, aquesta tensió entre el ‘tot’ i el ‘no-res’, com Jesús ens havia aconsellat: ‘Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i la resta ve, després'”.
“El Regne de Déu és el ‘tot’, la resta és secundària, no és principal. I tots els errors cristians, tots els errors de l’Església, tots els nostres errors neixen d’aquí, quan nosaltres diem al ‘no-res’ que és el ‘tot’ i al ‘tot’ que és, bé, que sembla que no compti... Seguir Jesús no és fàcil, no és pas fàcil. Però tampoc difícil, perquè en el camí de l’amor el Senyor fa les coses d’una manera que puguem anar endavant; el mateix Senyor ens eixampla el cor”.
“Quan algú fa una opció pel ‘no-res’, d’aquella opció neixen els enfrontaments en una família, amb els amics, en la societat, també; els enfrontaments acaben en una guerra: pel ‘no-res’! El ‘no-res’ és llavor de guerres, sempre. Perquè és llavor d’egoisme. El ‘tot’ és el més gran, és Jesús. Demanem al Senyor que eixampli el nostre cor, que ens faci humils, bondadosos, magnànims, perquè tinguem el ‘tot’ en Ell, i que ens defensi de causar problemes quotidians pel ‘no-res’”.
Traducció: Marta Nin
