El relat de la multiplicació dels pans (Lc 9,11-17), que Lluc construeix en el seu evangeli, ve precedit per la narració de la missió dels dotze i el corresponent retorn. Si es compara amb el retorn de la missió dels 72 (Lc 10,17-20), on les paraules de Jesús són plenes d’exultació, la primera missió dels dotze no ha produït els resultats esperats. En aquest sentit, en el relat de la multiplicació dels pans, Jesús ensenya com s’han de fer les coses.
Una dada prèvia determina el sentit del relat. Pa és símbol de doctrina i alimentar o donar menjar ho és d’adoctrinament. Hi ha testimonis a l’Antic Testament que ho avalen: Ezequiel s’ha de menjar el rotlle on hi ha escrit el contingut de la seva predicació (Ez 3,1-9). El segon Isaïes convida a menjar cosa bona i escoltar per viure (Is 55,2-3). La saviesa crida a menjar el seu aliment ( Pr 9,5). Quan Jesús diu als dotze “Doneu-los menjar vosaltres mateixos” voldrà dir que siguin capaços ells mateixos d’ensenyar.
Si ens fixem en el relat, es nota una manera de fer de Jesús molt diferent a la dels dotze. El lloc on tot s’esdevé és Betsaida, poblet que Herodes Filip havia convertit en ciutat, dedicada a Júlia, filla d’August. Ubicada fora del territori pròpiament jueu, la població era en majoria pagana. Gent que sap que Jesús és allà s’hi adreça i Jesús els acull. En contra aquest acolliment de Jesús es produeix un rebuig dels dotze: “Acomiada aquesta gent, que vagin a trobar menjar” (v.12). És a dir volen allunyar la gent de l’ensenyament de Jesús i fer que cerquin un altre adoctrinament en ambients pagans.
Jesús s’hi oposa i parla de donar. Altra vegada la reacció dels dotze és contrària al fer de Jesús. Al donar de Jesús, els deixebles esgrimeixen criteris típicament materialistes: tenir, equivalent a posseir, acaparar. Comprar, criteri mercantilista, típic de qui pensa que res es pot adquirir, si no és comprant i que res pot procedir d’una donació generosa. Quina diferència amb el grup de dones, Magdalena, Joana i Susanna, que acompanyen Jesús i proveeixen la comunitat amb els seus béns (Lc 8,3).
Caldrà canviar les coses, però prèviament és necessari establir un clima propici per al canvi. “Feu-los seure en grups de cinquanta”. En la simbologia numèrica de la bíblia, 50 és el número de l’Esperit. Aquest es fa present cinquanta dies desprès de la resurrecció de Jesús. Obadiahu amaga els profetes en grups de 50 per protegir-los de Jezabel (1Re 18,4.13). Cinquanta profetes segueixen Elies i Eliseu ( 2Re 2,7).
La similitud de les paraules de Jesús amb les de l’últim sopar ( Lc 22,19) atorga al gest de Jesús un to marcadament eucarístic. Els dotze es posen a servir. Servir és distintiu dels deixebles de Jesús ( Lc 9,48; 22,26). Creat el clima de la presència de l’Esperit i enfortits amb el menjar eucarístic els dotze poden començar a servir.
Fixem-nos amb l’expressió: “tothom en va menjar tant com volgué”. S’ha de relacionar amb l’experiència del poble d’Israel.”El senyor us donarà carn per a menjar i pa per a saciar-vos” (Ex 16,8). Israel, saciat de la carn de les guatlles i el mannà, experimenta la seva llibertat. Sacietat és equivalent aquí a llibertat. També aquí el servei dels dotze esdevindrà un servei alliberador. Saciats de l’ensenyament de Jesús, ja no caldrà anar a cercar-lo o comprar-lo fora. El poble quedarà alliberat d’altres propostes que no siguin el projecte de Jesús. En aquest alliberament tothom hi té cabuda, ningú n’és exclòs, per això en sobren 12 coves, 12 símbol de la totalitat del poble.
Festivitat del Cos i la Sang del Senyor
2 de Juny de 2013
