La comunitat de Tessalònica viu angoixada pensant que els qui han mort no podran anar a l’encontre del Senyor. La resurrecció de Jesús, garantia de la resurrecció dels creients serà el pas que farà possible estar amb Jesús, segpons diu Josep Mª Solà, teòleg i professor, en aquest comenatri de les lectires de diumenge.
RESURRECCIÓ UN PAS, NO UNA FITA
Les primeres comunitats cristianes estaven convençudes que el retorn del Senyor Jesús era un esdeveniment imminent, que s’havia de produir d’un moment a l’altre. D’això n’estava convençut també Pau, en el moment d’escriure el text de la carta al Tessalonicencs, que llegim a la segona lectura d’aquest diumenge (1Te 4, 13-18). Aquesta convicció generava una inquietud a la que Pau vol donar desposta: Quedaran fora de joc els qui han mort, perquè quan vingui el Senyor no podran anar al seu encontre? No és una injustícia el fet que només els que restin en vida puguin veure el Senyor en el seu retorn gloriós?
Pau respon apuntant a una convicció, que, posteriorment en la carta als Romans, desplegarà amb més intensitat. La resurrecció de Jesús obre el camí i és la garantia de la resurrecció de tots els qui creuran en ell (Rm6,5; 8,11). Cal adonar-se que tot el suport argumentatiu està en la resurrecció de Jesús i no en un ensenyament o paraula del Senyor, que aquí no és concreta ni determina.
Per respondre als Tessalonicencs, Pau usa un llenguatge provinent de la literatura apocalíptica, molt present en el judaisme un segle abans i un segle desprès de Jesús. Segurament aquesta paraula o ensenyament del Senyor es correspon als ensenyaments, provinents de visions, típics de l’apocalíptica. Tot i la moderació del llenguatge, comparat amb alguns passatges del mateix llibre de l’Apocalipsi, corresponen a aquest estil literari: el senyal de comandament, el crit de l’arcàngel, el toc del corn de Déu, el devallament del Senyor des del cel, el ser endut pels núvols, la suposada sorpresa de la vinguda i el concepte de resurrecció.
Va ser la literatura apocalíptica la que en època els Macabeus va instaurar el concepte de resurrecció, per explicar que els que havien mort defensant la fe jueva no havien estat abandonats de Déu, sinó que els ressuscitaria a fi que visquessin una nova vida desprès de la mort. El verb ressuscitar, emprat en el text per parlar de la resurrecció de Jesús i la dels morts, és el verb grec “anistemi”, que vol dir aixecar-se del llit o d’un somni, aixecar-se d’un estat de prostració. Pau parla en llenguatge apocalíptic perquè el terme resurrecció deriva , en definitiva, de l’apocalíptica. El terme resurrecció és un terme usat simbòlicament per descriure una realitat, que vas més enllà del simple fet de la superació de la mort biològica. La resurrecció no és un fi en sí mateix, sinó el mitjà emprat per Déu per assegurar el pas d’una forma de vida històrica i subjecte al dolor i a la mort a una altra forma de vida i existència, marcada per la participació i assimilació en la vida de Déu.
En aquest text de Tessalonicencs es veu ben clar que la resurrecció no és l’objectiu final, sinó el pas , el medi o l’instrument per aconseguir estar amb Jesús per sempre. Les paraules de Pau no són lluny de les de Joan, que en el seu evangeli diu: “us prendré amb mi, perquè vosaltres estigueu allà on jo estic”. Estar on està Jesús; aquesta és l’autèntica i darrera finalitat a la qual s’hi arriba per la resurrecció, és a dir, l’entrada a una forma de vida i existència diferent a la biològica i mortal.
Diumenge 32 durant l’any
6 de Novembre de 2011
