No sóc de polemitzar. Primerament perquè no m’agrada i després perquè –i això ho vaig aprendre amb la Roser Bofill- s’ha de confiar molt en la intel·ligència del lector. En aquest sentit, també moltes vegades hem discutit si CatalunyaReligió ha d’oferir enllaços a notícies que no són gaire de la “nostra devoció”, però sempre he defensat el mateix criteri: la intel·ligència del lector. Així, no sóc de dir sempre la darrera paraula, sinó de dir una paraula i que cadascú pugui valorar el que es diu i qui ho diu (en la comunicació les dues coses són importants).
Explico això perquè fa un dies em van dir que “no podia quedar sense resposta” el comentari d’Octavi Sánchez a l’article Petita història de Ràdio Estel. Però com que jo ja havia dit el que creia que havia de dir i ell també, pensava deixar-ho aquí. En tot cas, seria interessant la veu dels qui van ser acomiadats de Ràdio Estel en el canvi de direcció o dels responsables d’aquesta suposada etapa que diu “ben poc evangelitzadora”.
Però ara m’arriba per correu electrònic un comentari de Jaume Aymar, actual director de Ràdio Estel i de Catalunya Cristiana, que també hi vol dir la seva. Perfecte. Doncs aquí ho teniu, tal com m’ha arribat:
“No tinc cap ànim de criticar els meus predecessors en el càrrec: ells es van trobar amb unes determinades circumstàncies i van procurar donar-hi resposta des del seu estil. Ho conec prou bé perquè durant un temps vaig formar part del patronat i havia de despatxar sovint amb ells.
“Però m’ha dolgut que mossèn Octavi Sánchez insisteixi en una crítica habitual que alguns fan a Ràdio Estel quan diu parlant de Joan Pau II i la Nova Evangelització que 'el beat polonès no es referia a tenir música en anglès durant tot el dia amb petits missatges de pensadors cristians i no cristians'. Ell sap que Ràdio Estel és molt més que això, que la música no és sols americana, sinó que es canta en català (31% de les cançons), en castellà, en francès, en italià, en irlandès, i fins i tot en llatí en un programa insígnia com Cantate Domino (música clàssica religiosa); que es retransmeten dues eucaristies setmanals, que hi ha programes litúrgics quotidians (laudes, vespres, completes) i de devoció (rosari, àngelus, salve); que continua el comentari de l’evangeli en diverses hores del dia, que hi ha programes dedicats a comentar la Paraula de Déu com La Taula de l’Evangeli; que diversos bisbats de Catalunya (Girona, Lleida, Tarragona, Urgell, Solsona) hi tenen ara un programa setmanal, que ara tots els bisbes de Catalunya hi llegeixen la seva carta dominical; que hi ha programes explícitament de valors humans i cristians com Missatge en una ampolla, Valors a peu de carrer, De cap i de nou (premiat) i Punt.org (premiat en dues ocasions); que hi ha falques de divulgació de la Doctrina Social de l’Església, amb el suport de la Fundació Albert Bonet, etc.
