Altre cop eleccions. I altre cop la mateixa situació: a qui votar? Hi ha persones que ja tenen la decisió presa. Sigui qui sigui els qui es presentin tenen decidit votar “als seus”. D’altres tenen el dubte i per aquesta raó escolten i pregunten. Ambdós tipus de votants s’informen. Uns per reafirmar les seves idees. Els altres per trobar direcció per respondre a la seva pregunta sobre a qui han de votar.
Des de qualsevol punt de vista una i altra posició són correctes. Res a dir. Res a dir? Bé, res a dir... excepte si parlem de corrupció.
Perquè quan parlem de corrupció, siguem o no siguem cristians, siguem o no siguem religiosos, del que es tracta és d’una altra decisió.
Ens trobem davant d’una situació en la què ja no val allò de votar “als meus” o de votar “als qui ho faran millor”. Es tracta de no votar a qui ha aprofitat la seva posició política per enriquir-se personalment. I en aquest punt no hi ha ni “meus”, ni “teus” ni raons d’ “eficàcia” o d’ “ineficàcia”. Hi ha, senzillament, enriquiment personal i, aquesta és, sense cap tipus de dubte ni de justificació, una mala elecció.
No podem votar a qui s’hagi enriquit personalment de forma fraudulenta.
Joan Wesley, un dels tres pares del protestantisme juntament amb Luter i Calví, en un article conegut com “Carta a un Votant”, el primer que posa sobre la taula és precisament aquesta qüestió de la corrupció.
Què va portar a un pastor metodista anglès a publicar un article sobre aquesta qüestió? Doncs el que el va portar a escriure el seu article és el mateix que em porta a mi, i a tants d’altres, a fer-ho: exhortar a cada persona a valorar la importància del seu vot.
La diferència entre Joan Wesley i la resta de nosaltres és que quan va escriure el seu article advertint contra la corrupció ell mateix no podia votar, en no complir els requeriments econòmics per fer-ho. Avui no tenim aquestes limitacions i per aquesta raó tenim el dret a votar. Però precisament perquè avui tenim més drets que els que tenia el mateix Joan Wesley, i tanta i tanta gent de la seva època, encara hem de ser més responsables amb el nostre vot.
No votar als corruptes és una bona manera d’assumir aquesta responsabilitat.
Gruppi
