(CR) Fent memòria del Vaticà II, parlem amb Joaquim Ferrer, que en aquells anys estava vinculat a l'escoltisme i que posteriorment ser conseller de Cultura de la Generalitat. Ferrer destaca la “porta d’esperança” que va ser el Concili, com va marcar el caràcter singular de Joan XXIII, i com es deixava enrera “una església tronada”.
A Catalunya va ser un moment de gran dinamisme de les publicacions religioses, especialment pel fort impacte de la darrera encíclica de Joan XXIII, la Pacem in Terris, “que repartíem igual que els papers clandestins contra el Franco”. Joaquim Ferrer, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, pensa que el Concili Vaticà II va ser un gran salt endavant per l'Església però que a l'hora d'aplicar-lo també van fallar les energies dels laics.
