(Jaume Duch) La festa de la Santíssima Trinitat no ha estat establerta per ser l'afirmació d'una idea sinó que és la presentació del misteri d'amor del nostre Déu. Ell se'ns manifesta avui: Pare, Fill i Ex perit Santificador.
L'Evangeli afirma que Déu s'ha revelat amb caràcter personal, que és algú que ens coneix i ens parla perquè ens estima El text de Mateu és l'apoteosi final de l'acció salvadora de Jesu- Crist: Ha arribat l'hora de Déu. Cal donar a conèixer a tothom la bona i gran notícia perquè tots en resultin beneficiats. Jesús, el qui fou perseguit i clavat a la creu, el qui Israel va rebutjar, ara pertany a tothom.
Segurament, homes i dones voldríem poder contemplar ja des d'ara Déu tal com és. Els nostres sentits, però, no arriben encara a superar les barreres del misteri. És per això que va ser Jesús mateix qui ens ha ajudat en dir-nos: poseu-vos a estimar els vostres germans i l'amor us parlarà de Déu.
L'amor és qui revela la naturalesa íntima de Déu: Ell és com un moviment infinit d'entrega i acollida entre les tres persones divines. El Pare engendra el Fill, el Fill expressa el Pare, tots dos s'estimen en l'Esperit. Déu és amor en si mateix, la seva naturalesa és ésser amor, és per això que estimar els germans és el que ens fa capaços de respirar l'aire de Déu: és el que ens apropa a la manera de fer de Déu: és el que ens permet conèixer millor Déu. Ara bé, qualsevol negativa d'ell, res del que puguem saber teòricament de Déu té i mordent.
El misteri de la Trinitat no sembla representar gran cosa avui per a moltes persones. Aquest misteri de fe els resulta una idea massa estranya i complicada que sembla servir tan sols per entretenir teòlegs desvagats, i sembla ésser un dogma amb poca incidència en la vida real de molts creients, que malgrat tot acaben encara les seves oracions dient: "Glòria al Pare, al Fill, i a l'Esperit Sant."
La Trinitat posa en evidència la necessitat més profunda que hi ha amagada en tot ésser humà, la de donar, acollir i intercanviar vida i amor. Ho sàpiguen o no, les persones per ésser plenament humanes necessiten estimar, ser estimades, compartir amorosament la vida. És per això que sempre que estimem amb tendresa i fem néixer la vida al nostre voltant, sempre que som estimats amb respecte i sempre que compartim i intercanviem vida, estem participant de l'amor trinitari del que ve el nostre veritable ésser.
És per això que qui viu només per si mateix, qui pensa que no necessita ningú per viure, no arribarà mai a ser del tot humà i cristià. És per això que confessar la Trinitat divina demana viure de manera trinitària: generant i acollint vida en una actitud d'intercanvi amorós i creador.
