Què vols ser quan siguis gran?

(Oriol Xirinachs) De petit, com a totes les criatures, en algun moment, la tieta o la veïna em deuria preguntar: «què vols ser quan siguis gran?». No recordo la meva resposta, no sé si volia ser futbolista, metge o mestre. Però no deuria anar més enllà. Haver conegut l’Evangeli de Jesús m’ho ha posat molt difícil; si ara hagués d’escollir no sabria per on tirar. I és que ara voldria ser tots els oficis i professions del mon.

• Voldria ser rellotger i historiador, per poder parar el temps en aquells moments que voldríem fer eterns (Maragall) «Pere digué a Jesús: —Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes» (Mt 17,4)
• Voldria ser mag, per fer desaparèixer en la meva xistera tots els tancs, armes i missils, per fer-ne sortir eines i aparells de treball: «Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances». (Is, 2,4)
• *oldria ser cardiòleg, per poder fer els millors trasplantaments. «Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou;trauré d’ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn» (Ez 11,19)
• Voldria ser dermatòleg per deixar com la d’un infant tanta pell endurida pels desenganys i ofenses: «Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s'hi set vegades, tal com l'home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d'una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra» (2Re 5,14)
• Voldria ser botiguer i escaparatista, per convertir-les totes en botigues d’objectes de regal: «veniu els qui no teniu diners! Compreu i mengeu, veniu i compreu llet i vi sense diners, sense pagar res» (Is 55,1)
• Voldria ser bomber per apagar aquells focs dels odis i revenges de tants piròmans del nostre món: «—Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?» (Lc 9,54)
• Voldria ser arquitecte per edificar cases segures i de disseny: «s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca» (Mt 7,24); «També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit» (1Pe 2,5)
• Voldria ser electricista per poder il·luminar els ulls de tants curts de vista que no hi veuen més enllà del nas i tants astigmàtics que ho deformen tot a gust seu: «El llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat» (Mt 6,22)
• Voldria ser aiguader per tal que en aquest mon de tanta sequera espiritual i set de felicitat, poder ajudar a treure dels cors ressecs aquella única aigua que la pot sadollar: «Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna» (Jn 4,13-14)
• Voldria ser meteoròleg per saber ajudar a tant savis i doctors que creuen saber-ho tot, a interpretar allò que Déu ens diu en els esdeveniments de cada dia: «¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l’aspecte del cel i no sou capaços d’interpretar els signes dels temps?» (Mt 16,3)
• Voldria ser manyà per obrir aquells cors tancats endurits, incapaços d’obrir-se als altres: «Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor» (Mc 3,5)
• Voldria ser casteller per mostrar que al cel no s’hi arriba moguts per la supèrbia sinó per la solidaritat i amb els petits a dalt de tot: «edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel» (Gn 11,4); «tu que ets el meu refugi, una torre forta enfront de l’enemic» (Sl 61,4)
• Voldria ser pallasso per tal que no fossin només els rics els qui riuen, sinó, i amb més motiu els qui ara ploren: «Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu!»..... «Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu» (Mt 6, 25.21)
• Voldria ser llevadora, perquè tantes persones envellides i que estan de tornada de tot, pogueessin tornar a néixer: «Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? .... De la carn en neix carn, de l’Esperit en neix Esperit. No t’estranyis que t’hagi dit: “Cal que nasqueu de dalt.” (Jn 3,4.6-7).
• Voldria ser legislador per tal de suprimir tanta llei, que ‘feta, feta la trampa’, per establir com a única: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament... El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos» (Mt 22,37.39-40)
• Voldria ser jardiner i treballar a ‘parcs i jardins’ per poder convertir tot el món en un jardí com el que Déu va fer als orígens, on ell n’era el jardiner: «El Senyor Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés... Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda» (Gn 2,1;3,8)
• Voldria ser carter per poder portar i repartir bones noticies per a tothom, no escrites en paper: «És evident que vosaltres sou una carta que ve de Crist i que ens ha estat confiada. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l’Esperit del Déu viu, i no en taules de pedra, sinó en taules de carn, en els nostres cors» (2Co3,3)
• Voldria ser cuiner; per poder cuinar el banquet al que tots hi estiguéssim convidats i no hi haguessin primers i últims llocs, ni bulímies ni obesitats: «Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: —Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu! Jesús li respongué: —Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent» (Lc 14,15-16)
• Voldria ser músic i director per poder compondre una partitura i dirigir l’actual orgue de cols del nostre món en una coral on ni hi haguessin ‘solos’ ni ningú que desafinés, per unir-nos al d’aquella nit gloriosa: «I de sobte s’uní a l’àngel un cor dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant» (Lc 2,13)
• Voldria ser sastre per poder oferir en aquest mon de disfresses, modes i ‘pret a porter’, vestits a mida que fes de cadascú la millor ‘perxa’ per lluir-lo: «revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que neixen de la veritat» (Ef 4,24)
• Voldria ser radiòleg per no quedar-me en les aparences o la imatge de les persones, sinó poder veure el misteri únic i irrepetible de cada persona, que només ell veu: El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor» (1Sam 16,7)
• Voldria ser infermera per poder guarir tantes i tantes ferides, ja sigui dels qui les han patit físiques o en la seva dignitat de persona o dels qui senten ferit el seu orgull: «S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà»(Lc 10,34), i sobre tot aquelles rebudes en la lluita per la dignitat: «amb les seves ferides us curava» (1Pe 2,34)
• Voldria ser notari per poder eliminar contractes, burocràcia, lletra petita, taxes... i poder educar la gent per tal que tota formulació i defensa d’interessos, deures i obligacions és podés concretar de la forma més senzilla i segura: «Digueu sí quan és sí; no, quan és no, El que es diu de més, ve del Maligne.» (Mt 5,37).
• Voldria ser carregador per poder ser un cirineu i ajudar a carregar tanta creu i càrrega imposada als pobres i explotats pels poder econòmics, polítics o patriarcals: «Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit»(Mt 23,4); «a Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell» (Lc 23,26).
• Voldria ser pastor quan veig al meu entorn tanta gent que viu de forma tan gregària, tan sola, com a ramat, o bé perduda en mig d’un mon tan complicat, exposada a ser devorada. Multituds «malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor» (Mt 9,3), sabent que hi ha un Pastor que sap on va: «Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi» (Jn 14,6)
• Voldria ser guia de muntanya, per poder aplegar tota la humanitat en una gran cordada per pujar des d’aquesta ‘vall de llàgrimes’ a la muntanya on trobar la felicitat: «Jesús pujà a la muntanya, Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient: «Feliços els pobres en l’esperit....Feliços els qui ploren....Feliços els humils... » (Mt 5,1.3-5), i on sentir-nos estimats: «se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta....i una veu digué des del núvol:— Aquest és el meu Fill, el meu estimat,. » (Mt 17,1.5)
• Voldria ser registrador de la propietat per poder canviar el nom de la Cambra de la propietat pel de Cambra del Bé Comú, esquinçar tots els títols de propietat i retornar-la a la seva funció original: «i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots» (Ac 4,32), recordant que: «el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu» (1Co 3,22-23)
• Voldria ser director de teatre per poder muntar l’Opera prima on no hi haguessin protagonistes, actors, comparses, tramoistes, sinó aquella en què tots seran actors principals: «Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol.... Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n’és un membre» (1Co 12,17-20)
• Voldria ser socorrista quan veig aquelles persones que s’ofeguen en un vas d’aigua, mentre que altres estan amb l’agua fins al coll. Si, viatgem tots en la mateixa barca en un món convuls, potser massa segurs de nosaltres mateixos: «les ones la sacsejaven... Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua...li digué a Pere: — Vine.... Pere, es posà a caminar sobre l’aigua....es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se ....Jesús estengué la mà i va agafar-lo» Mt 14, 24.25.29-31)
• Voldria ser vigilant en el nostre mon tan preocupat per la seguretat però tan adormit i satisfet, voldria, així, poder vigilar i desvetllar la nostra gent per la teva arribada silenciosa i benefactora: «Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: —L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!» (Mt 25,5-6)
• Voldria ser assessor d’imatge personal obsessionats com vivim avui per oferir una bona presència física, exigida sovint fins i tot com a condició per a un treball, voldria animar la gent a esforçar-se per l’imatge interior, molt més important: «perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill» (Rm 8,9).
• Voldria ser restaurador. Amb quin lògic interès el restaurador recupera l’estat original d’una obra d’art deteriorada. El nostre món l’anem deteriorant constantment: Voldria retornar-lo no al ‘nostre’ estat anterior sinó al que va sortir de les mans del creador: « —Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d’Israel? Ell els contestà: —No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat» (Ac 1,6-7)

Gràcies Senyor perquè m’has cridat a seguir-te a tu, que vivint ‘sense ofici ni benefici’ també els he pogut exercir tots i més encara. Ha estat un goig. Però sobre tot et dono gràcies perquè, tal com diem els catalans: ‘home de molts oficis, pobre segur’. I ara sé amb agraïment i joia allò que vull ser: vull ser pobre!!