(Jaume Duch) Jesús, en parlar de l'acolliment de la Paraula de Déu per part dels homes, fa servir unes realitats naturals que ens són ben conegudes: "Arran del camí", "terreny rocallós", "entre els cards", "la terra bona"... Ell vol que entenguem que la Paraula de Déu és com una llavor que pot ser rebuda de manera diversa. El que ell vol és que sigui rebuda amb un cor acollidor i poder així oferir- la a tothom. Ell identifica la terra amb la capacitat humana d'acollir la llavor.
El Senyor es mostra exigent amb els qui han triat seguir-lo. Ve a dir que no s'hi val a escoltar la paraula de Déu i fer com el qui dissimula fent veure que no l'ha sentida; no s'hi val a rebre la paraula amb alegria però desfer-se'n aviat quan arriba el moment del perill; no s'hi val, tampoc, a ofegar la paraula de Déu quan aquesta posa en risc les propietats, les seguretats, i el interessos personals.
Arribats avui al capítol tretze de Mateu, "El capítol de le paràboles", trobem Jesús que ha anat sembrant per tot arreu Bona Nova, i ha topat amb la duresa dels escribes i fariseus. És facil adonar-se com el devia afectar el resultat de la seva predicació, en veure com alguns entusiastes de primera hora l'han ana deixat a poc a poc; com ha descobert les reticències dels deixebles de Joan, que li pregunten: "Ets tu, el que havia de venir?"; el va sorprendre segurament, també, constatar la indiferència d'algunes viles per on ha passat: "Ai de tu Betsaida, ai de tu Corazain. "En aquest context és on la parábola del sembrador pren tot el seu sentit.
Jesús, lluny del desànim, ens convida a tenir coratge per fixar la nostra mirada en el que ell va fer i va ensenyar. Ell va deixar clar que venia de Déu per sembrar Déu en el nostre cor: "Convertiu-vos, el Regne de Déu és a prop." Aquesta va ser la bona notícia que d'entrada va suscitar entusiasme, més tard, però, quan la predicació va esdevenir exigent, va arribar el mo- ment del compromís: alguns s'hi van adherir seriosament, però d'altres van tornar a la seva vida anterior, complicada i decebedora potser.
Jesús continua convidant-nos avui a sembrar les benaurances arreu, tot i la diversitat dels terrenys del món. La seva convocatòria pot semblar la proposta d'un fracàs anunciat, però és aquí on s'ha de manifestar si fem confiança, o no, a la seva persona i a la seva obra. Molts homes i dones al llarg de la història han triat bé fent-li confiança, i han continuat escampant la paraula d'aquell sembrador que va assegurar que malgrat les terres dures i ermes, si és l'Evangeli el que s'hi sembra, hi haurà una gran collita.
A vegades podem sentir-nos incòmodes davant de certes estadístiques negatives sobre la situació eclesial d'avui. Fruirem, però, la pau del cor si ens deixem sostenir per l'única perspectiva que entusiasma, com és la inacabada tasca de seguir sembrant, amb Jesús, les benaurances del Regne de Déu.
