(Jaume Duch) Per tres vegades, Jesús demanà als seus amics no tenir por. Les primeres comunitats de deixebles devien experimentar neguit davant la incertesa del seu futur. Ells iniciaven l'experiència cristiana en el món, tot començava amb ells. Avui segurament no tenim el mateix temor, però portats per la rutina no acabem de fer gaire cas del que Jesús els digué: "Allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats, no tingueu por... "
Paraules importants, a les quals cal fer esment. És relativament fàcil descobrir avui com creix i s'expandeix entre cristians una certa inseguretat davant l'esdevenidor, i la necessitat de defensar-se contra els perills que ronden per causa d'una vida molt materialitzada. És per causa d'això, que hi ha creients que converteixen la seva privacitat en un refugi per defugir el judici de la gent, i fins i tot, per protegir la seva consciència en adonar-se que no estan prou a l'altura en el seguiment de la vocació cristiana.
És cert que Jesús, després d'haver dit "no tingueu por", no va afegir cap garantia que les coses de la vida els serien sempre facils i plaents d'ara endavant. Ells n'hauran de tenir prou amb saber que estan en bones mans, en les mans del Pare. La fortalesa del cristià no cal, doncs, cercar-la en el coratge, ni en el voluntarisme, sinó en fer que la por i la debilitat es converteixin en un acte de confiança en l'amor de Déu Pare. De la creu de Jesus han d'aprendre que el Pare no intervé miraculosament en el darrer moment, com acostuma a passar en el final feliç de les pel·lícules.
Els evangelis presenten Jesús dedicat a alliberar de la por la gent. Del seu cor, ple de Déu, només en podia sortir un desig: "No tingueu por". Paraules que l'Església no hauria de cansar-se mai de repetir a tothom. Quan hom té por de Déu pel càstig que pot merèixer, ja ha perdut la consciència de la proximitat de Déu. El sentit de la veritable relació amb Déu sols pot caracteritzar-se per la confiança i l'amor.
Són molts els temors que fan patir les persones en secret. La por fa mal, molt de mal. On creix la por, la vida s'apaga i l'alegria desapareix, i, així, és impossible promoure esperança en el cor dels homes i dones.
La persona que viu amb esperança i sense por se sent impulsada a fer el que espera; el futur que espera es converteix en projecte i compromís d'acció. Aquest compromís és el que genera esperança, aquesta ha de ser la missió del cristià en la societat. La comunitat dels seguidors de Jesús ha de ser, en primer lloc, un espai on la gent s'allibera dels seus temors i aprèn a viure confiadament en aquell Jesús que va dir: "Creieu en Déu, creieutambé en mi..." És així com l'Església serà una família en la qual es pugui respirar una pau encomanadissa i una amistat entranyable que fan possible escoltar, avui i aquí, la crida de Jesús quan diu: "No tingueu por!"
