(Ignacio Otaño) Diu el papa Francesc: «L'Eucaristia, si bé constitueix la plenitud de la vida sacramental, no és un premi per als perfectes sinó un generós remei i un aliment per als dèbils».
És que l'Eucaristia és la Cena d'aquell qui menjava amb els pecadors. Que Jesús mengi amb els pecadors significa l'acollida i el perdó de Déu, que accepta la comunió amb el pecador. Que Jesús ressuscitat comparteixi taula amb els seus deixebles, els quals abans l'havien abandonat, significa que, amb tot, són readmesos a taula com a convidats.
És un signe sensible de perdó. Des d'aquesta perspectiva, l'Eucaristia és el sagrament de la tendresa de Déu. Com diu el propi papa Francesc, «l'Església està cridada a ser sempre la casa oberta del Pare». L'Església ha d'actuar com Jesús, que compartia el menjar amb tota mena de persones sense excloure mai ningú.
La tendresa de Déu que el comensal acull cal portar-la al germà. A vegades no resulta fàcil la reconciliació. Un es pot sentir tan ferit que es veu incapaç de perdonar. La invitació a la taula que personalment em fa Jesús em pot ajudar a anar superant, amb l'ajut dels germans, els meus odis i rancors. Ja és un pas respondre amb un sí, tot i que sigui tremolós, a la proposta de Jesús.
Jesús no exclogué ningú dels seus àpats. Però és evident que compartí el seu menjar preferentment amb els més pobres. Per això, els primers cristians subratllaven la fracció del pa, acció que servia per anomenar la seva reunió. Es partia el pa per distribuir-lo. La «fracció del pa» i el servei als pobres anaven connaturalment units. S'actualitzava així la multiplicació dels pans i es posava en pràctica el que havia dit Jesús: "Doneu-los de menjar vosaltres". Tan importants eren i tan units anaven Eucaristia i ajuda als pobres que, per a sant Ignasi d'Antioquia (segle II), els heretges del seu temps són els qui «<s'abstenen de l'Eucaristia i de la pregària, i s'abstenen així mateix d'exercir la caritat amb els presos, amb els famolencs i els assedegats».
Jesús assegura que ell és el pa viu que ha baixat del cel i que el qui menja d'aquest pa viurà per sempre. Això suposa intentar d'avançar cada dia en la comunió amb Jesús també en les actituds i criteris de vida, sense desanimar-nos pel fet de veure'ns limitats, amb defectes... i pecadors.
