Agenda

Concert a càrrec de Jordi Lluch Arenas, direcció; Belen Isabel Barnaus, soprano; Mariona Llobera, alto; Aniol Botines, tenor; German De la Riva, baix; Antònia Escalas, violí barroc; Marc De la Linde, viola de gamba, i Mireia Ruiz, clavecí i orgue.

Presentacions càrrec de Joan Vives.

L’any 2018 celebràvem el quart centenari del naixement de Joan Cererols, monjo de l’abadia de Montserrat. Va compondre música religiosa polifònica emmarcada en els corrents del barroc hispànic. D'estil auster i escolàstic per a la música religiosa, combinava musicalitat d’aire més popular en els seus villancets que avui també presentem en aquest concert. La seva música té certs paral·lelismes amb compositors italians de l’escola romana, com G. P da Palestrina i també en la tècnica del doble cor, derivat de l’escola veneciana i que troba altres exemples a l’Europa de l’època en autors com H. Schütz.

El Cor Ciutat de Mataró es va estrenar el mes de juliol de 2009 amb un programa al voltant de les obres corals de C. Taltabull (autor relacionat amb la ciutat) i compositors del s. XX. Des de llavors ha participat en diversos festivals de música: Setmana de Música Antiga de Mataró, Tiana Antica, Festival Shakespeare, la Setmana de Cant Coral de l’Hospitalet o bé al Festival Grec de Barcelona; en col·laboracions amb artistes com l’actor Enric Arquimbau, el coreògraf Miquel G. Font i la companyia de dansa Habemus Corpus, o el grup Barroc del Cafè, Maria Rovira i Crea Dance Company (Carmina Burana de Carl Orff) que l’ha dut a actuar en espais emblemàtics com la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors, al Paranimf de la Universitat de Barcelona o al Palau de la Música Catalana. Entre el seu repertori cal destacar “The Fairy Queen” de H. Purcell, El Messies de GF Haendel (amb Álvaro Albiach i Orquestra de Cambra de Granollers), Requiem de WA Mozart en la versió per a piano a 4 mans de C. Czerny o Un Rèquiem alemany, de J. Brahms, Selva Morale e spirituale de C. Monteverdi i La Passió segons Sant Mateu, de JS Bach (amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i Xavier Puig).

Ha treballat amb altres cors com el Cor de Cambra de la Diputació de Girona, el cor de la Yale Glee Club, de la Universitat de Yale (Estats Units), o bé amb la Coral Cantiga. Ha estrenat obres corals escrites i dedicades al Cor Ciutat de Mataró amb composicions de Moisès Bertran, Marcel Olm i Miguel Ángel Hurtado, músics vinculats a la ciutat i ha recuperat algunes obres del barroc d’autors locals (Salvador Laverni) o l’obra “Misterio de Redención” de C. Taltabull amb l’orquestra Terrassa 48.

Ha gravat el disc “Les set paraules de Crist a la Creu”, de Cristòfor Taltabull, amb el tenor Josep Fadó, i el CD “Els Pastorets de Mataró” per commemorar la celebració del centenari d’aquest espectacle nadalenc. El seu director titular és, des dels seus inicis, en Jordi Lluch Arenas.



La Coral Regina de Manlleu es va fundar l’any 1987 a Manlleu per un grup de sis estudiants de música, n’han estat al capdavant Xavier Solà, Jordi Domènech, Eva Martínez, Montserrat Meneses i Jordi Lluch, que n'és l'actual director. Ha actuat a cappella i conjuntament amb altres formacions instrumentals, solistes i cors. Es destaquen, pel que fa a solistes instrumentals, el llaütista William Waters, el clavecinista Jordi Reguant, el pianista Josep Surinyac, la guitarrista Lourdes Pavia, el saxofonista Pep Poblet, l’organista David Malet. Pel que fa a formacions instrumentals es poden citar la Camerata Sonora, Diatessaron, l’Orquestra de Cambra de Vic, l’Orquestra de Cambra de Cervera, la Jove Orquestra Athenea de Girona i l’Orquestra Terrassa 48. Així mateix, han col·laborat en diverses ocasions amb la coral els directors Lluís Vilamajor, Jordi Mora, Christian Curnyn, Xavier Puig i Josep Prats.

Programa

- Sicut cervus. Motet a 4 veus. G. P. da Palestrina (1525-1594)

- De la “Missa quattuor vocum. Secundus tonus”

• Kyrie

• Sanctus. Joan Cererols (1618-1680)

- Villancicos:

• Son tus bellos ojos. A 4 veus.

• Serafín que con dulce armonía. A doble cor i solistes

• Ay que dolor. A 4 veus. Joan Cererols (1618-1680)

- Tombeau de Mr Meliton. Instrumental. Marin Marais (1656-1728)

- Kommt, ihr Töchter, helf mir klagen. Doble cor.

(N. 1 de la Passió segons st Mateu BWV 244). J. S. Bach (1685-1750)

- Adoro te devote. Motet a 4 veus. Joan Cererols (1618-1680)

- Ich danke dem Herrn

SWV 424. De 12 Gesitliche Gesänge. Heinrich Schütz (1585-1672)

- Magnificat. Doble cor i solistes. (Solistes: Belen Isabel Barnaus i Flàvia Camacho). Joan Cererols (1618-1680)

Organitza: Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró. Col·laboren: Museu Arxiu de Santa Maria, parròquia de Sant Josep i Te de Tertúlia

La XXXVIII Setmana de Música Antiga recorda a Anna Comas, impulsora del festival

Del 8 al 29 se celebrarà la XXXVIII edició de la Setmana de Música Antiga de Mataró, que per les recents mesures adoptades per la Generalitat de Catalunya s’haurà de fer de manera virtual. El festival, un dels més antics de música antiga de Catalunya, oferirà cinc concerts que es retransmetran a través de les xarxes de Cultura Mataró, el web culturamataro.cat i per Mataró Audiovisual.

Imatge de la XXXVIII Setmana de Música Antiga

(Ajuntament de Mataró) La present edició de la Setmana es dedica a la memòria d’Anna Maria Comas, regidora mataronina que va morir el passat 3 de juliol de 2020. Va ser ella des del seu càrrec de regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, l’any 1983, qui va donar l’empenta definitiva a una més que modesta Setmana de Música Antiga que havia sorgit el 1981, com a fruit de la il·lusió d’un petit grup de joves mataronins amb ganes de compatir amb la ciutat les noves maneres d’interpretar la música antiga amb criteris històrics i instruments reproducció dels originals. Després de dues edicions fundacionals fetes amb gran entusiasme, però sense recursos, la voluntat de donar una nova volada al cicle de l’Anna es va fer realitat en la seva tercera edició el 1984. Així s’ha mantingut amb el suport continuat del Departament de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat fins al dia d’avui.

En l’apartat musical, enguany el fil conductor dels quatre concerts serà la “música sacra”. En la programació d’enguany el públic veurà diferents maneres de com els compositors dels segles XVII i XVIII van fer música sagrada per relligar terra i esperit, incidint directament en l’ànima.

La Setmana començarà diumenge 8 de novembre amb el recital “Beethoven al fortepiano”. Josep Maria Roger oferirà un concert comentat en el qual es podran escoltar peces -com la sonata “Clar de lluna”- en una còpia de l’instrument en què varen ser compostes.

La segona cita serà el 15 de novembre amb l’ “Stabat Master” de Luigi Boccherini, a càrrec d’un sextet en el qual destaca la soprano mataronina Anaïs Oliveras. Aquesta obra sacra és de caràcter intimista i espiritual, i recull l’especial sensibilitat musical de Boccherini.

El tercer recital també tindrà accent mataroní. El 21 de novembre el Cor Ciutat de Mataró, un quartet solista i un trio musical, dirigits per Jordi Lluch, retran un homenatge a Joan Cerols. Aquest monjo de l’Abadia de Montserrat, d’on va ser primer també escolà, ha estat un dels músics montserratins més reconeguts. Va compondre música religiosa polifònica emmarcada en els corrents del Barroc hispànic.

El grup resident de la Setmana, el Trio Barroc del Cafè seran els protagonistes del quart concert, Música “da chiesa” instrumental, el dia 22 de novembre. Joan Vives, Mireia Ruiz i Daniel Regincós convidaran a l’espectador a descobrir la música instrumental d’església del segle XVIII.

La Setmana es clourà el 29 de novembre amb El consort de violes de Lux Fundació presentant el recital “De batallas, xácaras, passacalles y otros tientos”, un gran assortiment de diferents obres del Renaixement i del Barroc ibèric.

Els concerts es podran veure en directe el mateix dia que s'havia previst inicialment a través del web culturamataro.cat, les xarxes socials de cultura i també a Mataró Audiovisual. Tots els concerts s'emetran a les 18 h, excepte el del Cor Ciutat de Mataró del dia 21 de novembre que es podrà veure a les 19 h.

Consulteu tota la informació i els possibles canvis que hi puguin haver al web culturamataro.cat.