L'univers creatiu de Matisse, a la nova exposició del Museu Diocesà de Barcelona

Arquebisbat de Barcelona El Museu Diocesà de Barcelona ha inaugurat aquest dijous l’exposició 'Matisse. Art en equilibri', una mostra conformada per 85 obres en diversos mitjans com litografies, dibuixos, pochoir o linogravats, entre altres, d’un dels creadors més importants de l’art modern, Henri Matisse.

El període artístic que abasta l’exposició, l’inici de la qual coincideix amb el de la Segona Guerra Mundial i que arriba fins al final dels dies de l’artista, està marcat per una gran espiritualitat i l’alegria de viure que Matisse desitja reflectir en la seva obra, especialment en la seva maduresa. Es tracta del moment que ell considera la seva "segona vida", després d’una intervenció quirúrgica que li deixa importants seqüeles i una gran dificultat per a sostenir els pinzells.

Matisse, un dels grans renovadors del llenguatge plàstic, és conegut com el gran mestre del fauvisme, corrent estètic de les avantguardes que causa un gran impacte en la crítica pel seu ús atrevit del color i el rebuig de les normes academicistes. L’artista manté al llarg de la seva carrera el "coratge" necessari per a "desprendre’s dels hàbits adquirits" i "recuperar la puresa dels mitjans".

En aquesta exposició, es mostra l’univers creatiu de Matisse que satisfà la idea que el mateix artista va expressar el 1908 i a la qual serà fidel al llarg de la seva vida: "Somio amb un art en equilibri, de puresa, de tranquil·litat, sense temes inquietants o preocupants". Matisse parlava d'un art "per al treballador intel·lectual, per a l’home de negocis o per a l’artista de les lletres".

L’obra de Matisse: una explosió d’alegria i de pau en l’esperit

L’artista francès, un dels més grans exponents de l’art del segle XX, sent que un quadre ha de produir un efecte tranquil·litzant i pau en l’esperit de l’espectador. Per a ell l’obra d’art constitueix una prolongació de les virtuts de la naturalesa fins al centre de les ciutats, i a través de la seva obra desitja generar pau i tranquil·litat en l’ésser humà. L’alegria de viure que Matisse mostra en les seves obres es manifesta a través dels colors vibrants, de manera que l’artista se sent un mediador travessat per l’esperit viu que hi ha en tot.

L’objectiu de la seva obra és servir d’intermediació entre l’home i el cosmos que li envolta, del qual se sent allunyat a les ciutats. En l’urbs l’home perd la "sensació de totalitat" i l’obra d’art serveix "perquè el món circumdant, la terra i les seves formes, el cel i les seves llums, el nostre decorat, deixin de resultar-nos estranys gràcies a la nota de mediació que introdueix".

L’exposició posa de manifest el gust de Matisse per l’exaltació del color característica de la seva obra, un color que arriba a independitzar del dibuix i de la perspectiva, i que s’aprecia en obres com La dansa, d’una extraordinària força expressiva.

Forma també part de l’exposició un dibuix de Matisse al costat d’un manuscrit procedent del Càntic de les Criatures, text compost per sant Francesc d’Assís en dialecte umbre cap a 1224, on canta lloances al Déu Creador.

Nombroses obres destaquen la versatilitat de Matisse a l’hora d’il·lustrar obres literàries com Apollinaire, Repli o Poemes de Charles d’Orleans així com Lettres portugaises. Matisse reflecteix la seva alegria de viure a través dels seus colors vibrants i d’elements que recordarà del seu viatge a Polinèsia, com en les portades que realitza per a la revista Verve, una de les més importants de les avantguardes i en les quals trasllada el seu treball realitzat amb els "papers pintats a l’aiguada i retallats" coneguts com "gouaches decoupées".

La capella del Rosari de Vence: culminació d’una vida

L’exposició mostra diverses temàtiques i mitjans d’expressió amb els quals Matisse desenvolupa la seva faceta artística al llarg dels últims anys en la seva "segona vida" en considerar-se "ressuscitat" després de la intervenció quirúrgica intestinal de 1941. Però la mostra posa un especial èmfasi en una de les obres més rellevants de la seva última etapa artística: la Capella del Rosari a Vence, a la Costa Blava. Un projecte unitari que li porta a participar en el desenvolupament arquitectònic, en la seva decoració i fins i tot en el disseny de crucifixos o casulles.

Completen l’exposició un vídeo sobre aquesta capella i una sèrie de fotografies que va pertànyer a la seva autora Helène Adant i que va servir per a il·lustrar el 1951 La Capella del Rosari de les Dominiques de Vence el llibre de Matisse sobre aquesta obra.