(CR/Jesuïtes) “El teu cor, com el seu, et bat en revolta i el teu desig per estendre el seu Regne és tan gran que ara són també la teva mirada, el teu parlar, el teu fer i el teu ser que infonen pau, serenitat i esperança en aquestes nits de tempesta”. Així es va descriure el tarannà evangèlic d’Àlvar Sánchez el dia en què celebrava els últims vots com a jesuïta. Va ser diumenge, a Raimat. En l’homilia, el seu amic Roger Torres va explicar així com Jesús ha captivat a Sánchez i aquest ha après a fer camí al seu costat: “T’has enamorat d’un valent i t’has identificat amb Ell”.
La festa va tenir lloc a l’església gran del Col·legi Claver, a 20 quilòmetres de Lleida. I s’hi va respirar Companyia de Jesús a ple pulmó. Tot i ser unes 250 persones, va ser una celebració molt íntima, molt de família, amb molta bellesa, amb molt d’amor a Jesús. La Companyia de Jesús a Lleida es veia beneïdament envaïda pels familiars i amics de l’Àlvar de més enllà de Lleida, amb Enric Puiggròs, delegat dels jesuïtes a Catalunya, amb els companys jesuïtes de la comunitat de l’Àlvar a Nador, al Marroc, on és desinat, i amb el bisbe de Lleida, Salvador Giménez que va acompanyar aquesta celebració.
Cada detall contribuïa a aquest ambient especial, senzill, emotiu, alegre, profund. La forma senzilla del bisbe Salvador de presidir la celebració; la música preciosa, amb cants de Fer Sánchez de Ocaña, composats durant un viatge d’educadors de l’escola a Nador; l’homilia de Roger Torres en què va dir que “amb la festa d’avui Jesús abraça fortament a l’Álvaro dins la Companyia de Jesús”; les peticions per la Delegació de Migracions de Nador, per l’Àlvar, per les vocacions, i pel col·legi; les paraules de José Luis Vázquez, company de Nador, o la icona de la Mare de Déu de Marroc.
RDC, Ruanda, Sudan del Sud i Nador
Nascut el 1974, Àlvar Sánchez va entrar a la Companyia de Jesús el 1997 i la seva trajectòria l’ha portat a diversos països africans com la República Democràtica de Congo, Ruanda o el Sudan del Sud. Actualment treballa a la delegació diocesana de Migracions de Nador, al Marroc.
Situa les arrels de la seva vocació a la família i el testimoni discret dels jesuïtes de l’escola de Raimat (Lleida): “Ens va arribar a molts, com també ho va fer una educació que ens posava davant de les víctimes de la injustícia animant-nos a utilitzar els nostres talents per transformar el seu sofriment i les seves causes”. També la imatge de moments clau en la història de la Companyia de Jesús com el martiri de la comunitat de la UCA i “ja a la universitat, el desig d’abraçar alguna cosa més que parcials dosis de sentit em va aventurar a demanar l’entrada al noviciat. Allà, durant el mes d’exercicis espirituals, va aparèixer Jesús com sempre, i com mai”.
“Les persones en situació migratòria alimenten la nostra esperança”
Des de Nador, Àlvar Sánchez reflexiona en una entrevista recent sobre el camí que fan amb els migrants: “Són les persones en situació migratòria, a qui ens apropem i ens acompanyen, les que alimenten la nostra esperança”. El jesuïta descriu com “un regal” el fet de “caminar amb elles”. I ho fa en contraposició a l’actitud de “defensa”, en referència a l’hostilitat i a les polítiques xenòfobes i de rebuig que sovint adopta la societat.
En aquest sentit, i des de la seva vocació religiosa i d’opció pels més pobres, assegura que “el patiment de l’altre és terra sagrada, davant la qual ens hem de descalçar per apropar-nos a ella, des del respecte, des de la comunió, i des del no imposar”. Sánchez considera que la seva confirmació com a jesuïta ve del “desig d’abraçar alguna cosa més que dosis parcials de sentit”.
