Tots Sants no és el dia dels difunts. Potser, la irrupció de festes d’altres tradicions dins el nostre calendari festiu -com el popularíssim Halloween, que comença ja a desbancar la castanyada- que vinculen la nit del 31 d’octubre i el primer dia de novembre al record dels que ja no hi són, pot fer pensar el contrari. Però no és així.
El calendari litúrgic catòlic, que durant segles i, potser, mil·lennis, ha marcat el ritme de la nostra societat, preveu que el dia 1 de novembre se celebri la festa de tots els sants, i l’endemà la jornada estigui dedicada a recordar els fidels difunts. Les dues festes, tot i estar estretament relacionades per vincular-se d’alguna manera a la mort, presenten elements propis que fan que les dues celebracions tinguin un caràcter ben diferenciat.
La Solemnitat de Tots Sants
El primer dia del mes de novembre, l’Església recorda la figura de tots els sants, és a dir dels personatges que han viscut una vida exemplar de virtut i amor a Déu, i que l'Església reconeix oficialment com a models de fe i intercessors al cel. De fet, tots els cristians estan cridats a arribar a assolir aquest grau de proximitat amb Déu, per tant, els cristians el dia de Tots Sants celebren que al llarg de la història hi ha hagut homes i dones extraordinaris que han indicat el camí per arribar a Déu, i que amb el seu exemple conviden els creients a seguir-lo.
Un exemple del caràcter d’aquesta festivitat és el color litúrgic, que, segons el Missal Romà, és el blanc. El blanc és un color que ens recorda la Pasqua, l’esperança de la Resurrecció i la llum del Crist. En aquest sentit, el dia de Tots Sants és un dia de festa i de comunió dels cristians actuals amb els cristians del passat que han seguit una vida admirable. Aquest esperit festiu es veu en alguns dels textos que s’utilitzen durant les celebracions del dia, com, per exemple, l’antífona que diu “Oh, que n’és, de gloriós, el reialme on els sants gaudeixen amb Crist”.
Commemoració de tots els fidels difunts
El caràcter festiu de les celebracions del dia 1 de novembre, dona pas a una mirada molt més reflexiva i introspectiva, on els cristians recorden els seus difunts, que els van precedir en la fe. La jornada, està marcada per una litúrgia molt més austera i senzilla on es respira un ambient de respecte i sensibilitat per aquells que ja no hi són.
Prèviament, s’ha comentat que la festa de Tots Sants té assignat com a color litúrgic el blanc. Doncs bé, per la commemoració dels fidels difunts el Missal preveu que el color litúrgic utilitzat a les celebracions sigui el negre o el morat, és a dir, colors que ens recorden el dol, la mort i la penitència. Cal dir, que els cristians enfoquen aquesta celebració amb un doble vessant: en primer lloc, commemoren les ànimes dels difunts que, segons la teologia catòlica, es troben al Purgatori; i, en segon lloc, pregar per la purificació i el benestar de les ànimes dels difunts per poder-les conduir en presència de Déu. L’inici del cant d’entrada de les celebracions d’aquest dia reflecteixen molt bé aquestes intencions: “Doneu-los, Senyor, el repòs etern. Que la llum eterna brilli damunt d’ells!”
En conclusió, Tots Sants no és el dia de commemoració dels difunts, sinó que l’Església dedica el dia 2 de novembre a la seva memòria. Es podria dir que el dia 1 de novembre els difunts preguen pels vius, i, en canvi, el dia 2 de novembre els vius preguen pels difunts.
