El repte de “Creure Avui” fa 35 anys

RAMON BASSAS- CR Puges la primera planta d’una antiga casa rectoral al centre de Mataró, sota la qual segur que hi trobaríem la casa d’un patrici romà, i t’hi trobes un petit estudi amb la més alta tecnologia digital inaugurat pel gener. L’estudi antic, just a l’habitació del costat, s’anirà adaptant a l’alta definició i es tornarà a fer servir, m’avisen. És des d’on s’enregistra “Creure Avui”, un programa d'informació religiosa que fa trenta-cinc anys que s’emet per Televisió de Mataró (TV Mataró).

Un dia, mossèn Josep Colomer, que era rector de Santa Maria, anava en cotxe i va veure en Bis Lligonya, director de la cadena, caminant carregat amb una càmera. “Vinc d’enregistrar i se m’ha espatllat el cotxe”, li va explicar. “Doncs puja, que et porto”. Aleshores, TV Mataró, que tenia uns quatre anys, es feia a la rebotiga d’una petita galeria d’art, prop de la parròquia. I així va començar “Creure Avui”. Dins del cotxe es van animar i tots dos es van comprometre a fer el que fos per produir un programa cristià a la tele local. Pels que no sou mataronins, i per entendre la dimensió del que parlem, heu de saber que en Bis Lligonya, que en pau descansi, provenia de la lluita sindical i era més ateu que Marx i Engels junts.

“Jo coneixia en Ramon Safont-Tria, que estava ficat al Consell Pastoral, en temes de litúrgia, i tenia coneixement d’audiovisual. Li vaig dir que ho deixés tot i se centrés en aquest projecte”, recordava Colomer  fa poc a TV Mataró amb motiu del 40è aniversari de la cadena, avui municipal. “Quan m’ho va plantejar jo li vaig dir que si trobàvem el nombre de gent suficient que permetés generar una dinàmica i fer-lo durar, endavant”, responia Safont-Tria, que encara n’és el director. Durant un temps ho va compatibilitzar amb la direcció del programa “Signes dels temps” a TV3.

Amb en Nico Guanyabéns, avui director del Museu Arxiu de Santa Maria, van començar fent una llista de persones que poguessin tractar aspectes diversos on volien centrar el programa, i també en qüestions tecnològiques. En van sortir trenta (al final, hi hauran passat uns 250 col·laboradors). Així, el juliol de 1989 van fer el programa pilot dedicat íntegrament a la festa major de Les Santes. “Vam veure que sí, que ho podíem fer, i vam començar a emetre el mes d’octubre”, explica Safont-Tria. Des d'aleshores, s’han fet més de 2.300 programes. Primer, un al mes, al cap d’un any, dos, i als dos anys ja cada setmana, que és com s’ha quedat.

“Dividim el programa en parts i de cada part n’és responsable una persona, que fa una peça al mes. També tenim guionistes i muntadors. Calculo que la feina per cadascú és d’entre dues i quatre hores una setmana al mes. L’editem i el donem tot fet a TV Mataró, actuem com una productora. Tot és voluntariat tot i que financem el material amb petites aportacions de les parròquies”, segueix el director.

Per Safont-Tria, el plantejament del programa és molt senzill. “D’una banda, entenent que el cristià és una persona com qualsevol altra i és actiu. De l’altra, que la cultura cristiana, aquí a Europa, ens afecta a tots, cristians i no cristians, i que va bé conèixer-la. I, finalment, que és un programa clarament postconciliar, per això insistim en el fet de creure, avui, és a dir, contemporani, amb ganes de renovació que s’expressen en els continguts. I avui vol dir que la manera de creure avui no serà la mateixa d’ahir ni la de demà. Això fa que toquem el tema que sigui, no ens atura res.”

“Creure Avui” té actualment una audiència registrada de més de 9.000 espectadors acumulats mensuals. Què en pensen, a la cadena? “Doncs que el programa és un exemple de suma, de la pluralitat i el pluralisme que han de tenir els mitjans públics”, em diu l’Oriol Burgada, l’actual director de la cadena. “Si TV Mataró celebra 40 anys és perquè ha estat capaç de teixir una gran xarxa de complicitats amb col·lectius de sensibilitats molt diverses. El ‘Creure Avui’, que ens parla de cultura i no de dogma, n’és un gran exemple”.

Cal dir, per acabar, que difícilment podríem trobar al món de les televisions locals una experiència tan exitosa en la programació de caràcter religiós. Entre els programes de més audiència de la cadena hi ha els especials de la Missa de les Santes o la cobertura de les processons de Setmana Santa. I és que la televisió és un bon aliat de l’Església “en sortida”, com agrada de dir al Papa. Però l’Església també ho és de les televisions, l’audiència de les quals, plural i pluralista també, respon.