El Papa Francesc va fer una visita històrica al complex penitenciari de Rebibbia, situat a Roma, el passat 26 de desembre, on va obrir la segona Porta Santa del Jubileu de 2025. Aquesta acció va tenir un gran significat simbòlic, ja que és la primera vegada en la història que un pontífex obre una Porta Santa fora d’una basílica, i en aquest cas, en una presó. Aquesta decisió va ser part del desig del Papa de portar el missatge de proximitat, fraternitat i esperança a tots aquells que es troben en situacions de marginació i exclusió social.
L’acte es va dur a terme a la capella del Pare Nostre, una de les capelles del nou complex penitenciari de Rebibbia, en presència de més de 300 persones. Entre elles, hi havia reclusos, els seus familiars, personal penitenciari, col·laboradors, voluntaris i autoritats com l’alcalde de Roma, Roberto Gualtieri. El Papa va ser rebut amb una gran acollida per part dels presents, que, amb compostura i gratitud, seguien atentament la celebració d’aquesta jornada tan especial.
“Els cors tancats, durs, no ajuden a viure”
Durant la seva homilia, el Papa va fer un gest improvisat però profundament significatiu, abandonant el discurs preparat per expressar el seu desig d'"obrir de bat a bat les portes". Va explicar que aquest gest no era només un símbol, sinó que representava una crida a obrir els nostres cors, a deixar enrere el rancor i la duresa, i a acollir la fraternitat com a font d’esperança i renovació. “Els cors tancats, durs, no ajuden a viure”, va afirmar el Papa, convidant tots a alliberar-se del pes del desànim i de la desesperança.
Francesc va instar els presents a reflexionar sobre la importància d’obrir els cors, a ser capaços de deixar de banda les ferides i les dificultats per poder viure una vida més plena i en comunió amb els altres. "Obrir els cors és el que fa la fraternitat", va subratllar, recordant que, en moments de dificultat, la fraternitat i l’esperança són les que poden realment transformar la vida de les persones. Va comparèixer la seva visió de l’esperança com una "corda" que ens manté connectats a una "àncora" en la terra, referint-se a com la fe i l’esperança poden donar-nos la força per afrontar els moments més foscos.
"Obrir els cors és el que fa la fraternitat"
Aquesta imatge de la “corda d’esperança” va ser especialment rellevant per al Papa, qui va animar els presents a no deixar-se caure en la desesperació. Va afirmar que, tot i que en els moments difícils la “corda” que ens connecta a l’esperança pot ser dolorosa i difícil de sostenir, és fonamental no perdre-la de vista, ja que és el que ens permet seguir endavant. "Sempre hi ha alguna cosa bona per seguir endavant", va dir, destacant que la clau és mantenir la fe i la confiança, fins i tot quan sembla que la situació no té sortida.
A més de la seva homilia, el Papa va oferir un regal a l’església de la presó: una reproducció de la Porta Santa, com a record de la seva visita històrica. Va acompanyar el gest amb un pergamí en què es llegia: “Com a signe d’esperança per recuperar la confiança en un mateix i recobrar la solidaritat amb la societat”. Aquest gest va ser una manera de deixar una petjada visible de la seva visita i del missatge de renovació que volia transmetre als reclusos i a tota la comunitat que treballa al voltant de la presó.
Aquesta acció forma part de l’impuls del Papa Francesc per portar el missatge del Jubileu a llocs simbòlics i de gran càrrega emocional, com les presons, on moltes vegades es troben aquelles persones que han estat apartades de la societat. En la Bula de convocatòria del Jubileu, "Spes non confundit", Francesc va expressar el desig d’obrir una Porta Santa en una presó, per oferir als reclusos un signe concret de proximitat i esperança. En aquest sentit, la seva visita a Rebibbia va ser una realització d’aquest desig, fent d’aquest acte una celebració única i carregada de significat per a tots els presents.
"Sempre hi ha alguna cosa bona per seguir endavant"
L’acte va concloure amb una salutació personal del Papa a tots els assistents. “No oblidem dues coses que hem de fer amb les nostres mans: agafar fortament la corda de l’esperança i obrir els cors”, va dir, recordant als reclusos i al personal penitenciari la importància de mantenir-se units en l’esperança i en la fraternitat. Abans d’acomiadar-se, va desitjar "un feliç any nou" a tots els presents, amb l’esperança que el 2025 sigui un any millor per a tothom, en especial per aquells que pateixen i viuen en situacions de marginació.
Finalment, el Papa va saludar també aquells reclusos que no van poder assistir a la cerimònia, qui va dir que estaven presents en el seu cor. L’acte va estar marcat per un aplaudiment emocionat de tots els presents, que van viure aquest moment com una gran font d’esperança, i un recordatori que, fins i tot en els llocs més foscos, sempre hi ha una porta oberta per començar de nou.
