La Catedral de Lleida va acollir com cada 22 de novembre part dels actes amb motiu de la festivitat de Santa Cecília, patrona de la Paeria i de la Guàrdia Urbana de Lleida. Després de les salutacions als agents de la Urbana a l'avinguda Blondel per part de l'alcalde, Fèlix Larrosa, l'intendent de la Guàrdia Urbana, Josep Ramon Ibarz, i amb la presència de la consellera d'Interior, Núria Parlon, es va fer la tradicional ofrena floral a l'altar de la Catedral dedicat a Santa Cecília, de 1964, de l'escultor Jaume Perelló. A continuació, es va dur a terme la missa solemne oficiada pel president del Capítol de la Catedral, Paco Ribas, amb la presència d'autoritats locals, agents de la Urbana, altres cossos de seguretat i feligresos.
Durant l'homilia, Ribas va agrair als agents "la tasca que feu per la ciutat per garantir la convivència i la seguretat". Va ressaltar que "ens hem reunit per venerar la memòria de Santa Cecília, també patrona de la música" i va recordar que la Santa va ser arrestada per difondre la Paraula de Déu i que preferia la mort abans que renegar de la seva fe. "Què ens ensenya Santa Cecília?, el martiri que es funda en la mort de Crist", va afegit. En aquest sentit, va voler destacar "la negació dels actes del martiri", que "Santa Cecília és venerada per la seva entrega tota a la fe i de manera també s'entrega la policia per a protegir-nos, inclús sacrificant la seva seguretat". Per això, Ribas va dir que "ambdues figures mostren com la seva entrega és un compromís profund i un exemple diari d'entrega als altres".
El vot a Santa Cecília
Els orígens del vot a Santa Cecília cal situar-lo l'any 1640, quan Catalunya està en guerra contra el Rei Felip IV, la Guerra dels Segadors, i que duraria fins a l'any 1649. L'any 1643, els lleidatans varen acceptar el Rei, ja que s'adonaren que era pitjor deixar entrar els francesos, quan això ja era un fet. La ciutat lluitaria contra els francesos que van sotmetre Lleida a dos setges, el més conegut és el de Santa Cecília. Arriba el 21 de novembre de 1646 i quan semblava una victòria segura dels francesos, i en el moment que els canonges de la Seu cantaven les vespres de la festivitat de Santa Cecília, es produí la retirada de les tropes franceses.
La ciutat de Lleida va celebrar l’aixecament del setge i la victòria inesperada, atribuint-la a la intervenció de Santa Cecília. Per això el 3 de desembre el Consell General de la Paeria va decidir celebrar amb solemnitat aquesta festa tots els anys i declarar santa Cecília protectora de la ciutat. El jurament del 'vot' de Santa Cecília es va fer el dia 22 de novembre de 1647 a l’altar major de la Seu, amb el Bisbe de Lleida i Capítol de la Catedral. Santa Cecília és també patrona de la Paeria, des de 1948. Fou una iniciativa de Fernando Puertas, cap de la guàrdia urbana, ben acollida per l’Alcalde Víctor Hellín. El mateix any es va acordar dedicar un altar a santa Cecília a la Catedral, amb retaule de l’escultor lleidatà Jaume Perelló.
