(Glòria Barrete —CR) Matrimoni, unió entre dues persones, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social, gairebé sempre identificat amb la família. Aquesta és la definició que l'Enciclopèdia Catalana fa del concepte matrimoni, un concepte que inclou diferents tipologies i que s'ha anat adaptant a les necessitats socials.
La convivència entre persones de diferents religions ha esdevingut ja una cosa natural en moltes poblacions de casa nostra. Un 15% dels catalans manifesta que segueix tradicions religioses diferents a la catòlica. És ja habitual tenir amics, companys de feina, d'estudis o professors d'altres nacionalitats i, també, d'altres religions diferents a la catòlica. És estrany pensar en tenir un marit, una dona, un gendre o un cunyat d'una altra religió diferent a la catòlica? Estrany no, però minoritari sí.
Són els anomenats matrimonis mixts, els 'matrimonis de culte dispar' tal com els anomena tècnicament el Dret Canònic. Ara un llibre posa damunt la taula aquest tipus d'unió, concretament la unió de les parelles mixtes islamocristianes, i ho fa promogut pel GRIC Barcelona, un grup de recerca constituït fa alguns mesos i vinculat a un moviment internacional, i escrit per Jordi Giró i Ahmed Benallal.
El llibre, d'Editorial Claret, es publicarà per Sant Jordi i es va presentar aquest divendres en un acte a Barcelona. Presidit per l'arquebisbe Joan Josep Omella, també hi va intervenir l'arquebisbe Michael L. Fitzgerald, expert en món islàmic des de la seva experiència com a missioner, exnunci a Egipte i expresident del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós.
Les parelles mixtes, exemple de diàleg interreligiós
"Aquest llibre és resultat del treball del GRIC, és com un manual basat en dotze textos que engloben des d'aspectes de convivència fins a jurisdicció legal", ha explicat Ahmed Benallal. Benallal, musulmà casat amb una cristiana, recorda als assistents la part sentimental dels matrimonis mixts: "Sovint es parla de les creences d'aquestes parelles però no de la part sentimental que és el que les uneix".
El llibre, tot i centrar-se en el cas de les parelles islamocristianes serveix per a qualsevol tipus de parella, "una que es pugui trobar amb una parella mixta, inclús per a les que no ho són però també tenen dificultat d'entesa en alguns moments". El fenomen de les parelles mixtes és resultat del món globalitzat i també "un tipus de diàleg interreligiós".
Necessitat d'una pastoral que acompanyi
"Estem en un món sense fronteres i vivim un procés de secularització i dessacralització", apuntava Manuel Claret, delegat de Pastoral Familiar al bisbat de Barcelona durant la presentació del llibre. "Els joves davant d'aquesta globalització es troben i és normal que vulguin conviure amb altres de diferents confessions". Claret té clar que el matrimoni mixt entre cristians i musulmans ha de tenir darrere una pastoral que ajudi el matrimoni "a fer-ho ben fet i pugui recolzar la part cristiana".
Pel delegat una bona entesa en un matrimoni mixt passa per evitar "postures negatives, falses concepcions d'un i altre i falsos sincretismes" que es poden donar per manca de cultura i que desvirtuen sovint la pròpia fe. En el cas de la unió entre un musulmà i una cristiana certs condicionaments s'han de tenir en compte ja que poden dificultar el camí: els fills s'han d'educar forçosament en l'Islam, no poden heretar res de la mare i la dona no pot tenir la nacionalitat del país del seu marit.
Aquest camí, "que és el matrimoni", ha de comptar amb una pastoral. Una pastoral basada en què s'entén per amor, en què es mantinguin els drets de les persones, "la dignitat", es pugui practicar la fe i tingui en compte el context social. "No és el mateix un matrimoni mixt islamocristià aquí, que a França o que a Tuníssia".
El matrimoni mixt, una preocupació de l'Església
La preocupació per l'acompanyament d'aquestes parelles fa alguns anys que s'evidencia a l'Església Catòlica. L’arquebisbe Michael L. Fitzgerald ha relatat la seva experiència com a secretari del Secretariat dels No Cristians. "El març de 1987 hi havia una Assemblea que reunia bisbes de tot el món. Algú va demanar que es preparés un document oficial sobre la unió entre musulmans i cristians, això va suscitar un gran debat".
Finalment no es va fer el document, però es va encarregar a un egipci analitzar els documents que ja existien al respecte. Hi havia conferències sobre el tema a Suïssa, França o Espanya que ja n'havien fet. El 1987 es va publicar aquell document, "no és doctrinal perquè les Esglésies pensen diferent", però sí és un document pastoral que pot ajudar els pastors, o a la gent que acompanya aquest tipus d'unions.
El document pastoral rebel·lava llavors algunes qüestions importants que segueixen donant-se avui dia. "La majoria de cristians que van respondre l'enquesta no rebien suport i la seva pràctica religiosa minvava després del matrimoni degut al pes de la vida familiar". L'educació dels fills o l'hostilitat d'algunes famílies eren algunes de les dificultats evidents.
El 1981 Joan Pau II en una audiència amb bisbes del nord Àfrica va fer esment a la idiosincràsia d'aquestes parelles. En el seu discurs el papa no només s'ocupava dels cristians que vivien a Àfrica, sinó també de les dones cristianes casades amb musulmans. El darrer Sínode de la Família, celebrat durant el pontificat del papa Francesc, també ha tingut moment per analitzar els matrimonis mixts. El document conclusiu del Sínode menciona en dos números -73 i 74- la "necessitat imperiosa de respondre al repte del diàleg interreligiós en el si del matrimoni i la família mixtos".
El diàleg, punt cabdal
I és aquesta voluntat de diàleg la que per l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és element clau en els matrimonis mixtos. "A Catalunya hi ha mig milió de musulmans", ha recordat, "Sant Agustí deia que tots tenim set de Déu, també els musulmans". Per a Omella el punt cabdal en un matrimoni mixt "és el diàleg, en tres direccions: el diàleg afectiu, el corporal i l'espiritual".
Però com fer aquest diàleg? Omella afirma que "sovint vivim junts però no escoltem", i tenir una religió diferent però escoltar l'altre "farà créixer l'amor i la unió matrimonial".
