L’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) organitza la taula rodona “50 anys del primer oratori islàmic a Barcelona” en col·laboració amb El Born Centre de Cultura i Memòria, i amb la participació de persones representants de diferents comunitats islàmiques de Barcelona. Ho fan amb motiu de la celebració dels 50 anys d’història del Centre Islàmic de Barcelona. L’activitat pivotarà sobre tres eixos: la reivindicació de la història de l’islam a la ciutat com a part del seu patrimoni històric, els reptes i les resistències que les comunitats es troben per a dur a terme la seva tasca i practicar la seva fe, perspectives i propostes de futur. La sessió tindrà lloc a El Born Centre de Cultura i Memòria, un espai que en si és testimoni del passat de l’islam a Barcelona, ja que just al davant d’ell, a la plaça Comercial, es va trobar una necròpolis musulmana datada de l’any 1100.
Participaran en la taula Salah Ataat i Anwar Aldirra, membres del Centre Islàmic de Barcelona; Bombo Ndir, de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC); Hasnat Mustafa, de la comunitat Minhaj al-Qur’ân, i Muhammad al-Boutalis del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. L’objectiu d’aquesta activitat és reivindicar la presència de les comunitats musulmanes a la ciutat i obrir espais de diàleg entre la ciutadania, alhora que es visibilitza la tasca social i de reconeixement d’aquestes comunitats a Barcelona. És la mateixa finalitat que han tingut totes les activitats de cicle “Barxiluna برشلونة: (Des)memòria del passat i present islàmic”, on la taula rodona s’emmarca i del qual en fa el tancament.
El cicle ha subratllat l’estreta vinculació històrica i present que Barcelona té amb l’islam. Durant gairebé un segle d’història, de l’any 718 al 801, la ciutat va formar part de l’al-Àndalus i va ser coneguda com a برشلونة (Barshilūna o Barxiluna). Després d’aquest període, encara van romandre a la ciutat persones de religió musulmana, i la seva presència ha tingut continuïtat fins a la contemporaneïtat. Als anys 70, la comunitat va incrementar de nou degut a l’arribada de persones procedents de països de majoria musulmana com el Marroc, el Senegal o Gàmbia, i, alhora, l’arribada d’estudiants de Síria, Egipte, Jordània el Líban o Palestina. Aquestes segones comunitats eren joves llicenciats de carreres tècniques i de la salut, que aprofitaven unes polítiques favorables del règim franquista per doctorar-se a les facultats espanyoles. Amb tot, el 1974 es van posar en marxa iniciatives per oferir un espai permanent d’oració al col·lectiu musulmà creixent de Barcelona, i, aquest mateix any, un grup d’estudiants àrabs de Barcelona aconseguiren que s’obrís el Centre Islàmic de Barcelona al barri de la Sagrera, una delegació del Centre Islàmic de Madrid.
Aquest centre seria el primer equipament de culte musulmà a Catalunya reconegut institucionalment, i, finançat per capital àrab, segueix en funcionament avui en dia, testimoniant la llarga presència de l’islam a la Barcelona contemporània. El seguiren altres espais, com l’Amical de Treballadors i Comerciants Marroquins a Barcelona, el 1978; la Casa i Centre Islàmic del Pakistan, el 1981, que quatre anys més tard esdevindria la mesquita Tàriq ibn Zyad; o la mesquita Rahma, oberta el 1983 entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat per iniciativa de persones treballadores marroquines.
Per complementar la taula rodona “50 anys del primer oratori islàmic a Barcelona”, l’Espai Avinyó ha concebut “Oratoris”, una ruta en autobús per quatre centres islàmics on s’abordaran qüestions sobre les respectives fundacions, els obstacles amb els quals s’han trobat, el perfil de les persones usuàries, el funcionament actual i les perspectives de futur. Es visitaran el Centre Islàmic Karam ilâhî, la Comunitat Musulmana de Nou Barris, l’Associació Cultural dels Musulmans Africans de Barcelona, i el pretext de la celebració, el Centre Islàmic de Barcelona.
Aquestes propostes s’emmarquen en un apartat d’activitats paral·leles del 4t Fòrum Global contra el Racisme i les Discriminacions de la UNESCO, una nodrida agenda que l’Ajuntament de Barcelona ha programat aquest novembre i fins passada la cimera, que tindrà lloc a Barcelona els dies 9, 10 i 11 de desembre de 2024. El Fòrum és una iniciativa que vol posar la lluita contra el racisme a la primera línia de les agendes internacionals, amb l’objectiu d’assolir compromisos concrets en la matèria. Amb aquesta mateixa voluntat, l’Ajuntament de Barcelona vol donar visibilitat als projectes antiracistes de la ciutat, d’aquí que s’hagi programat una agenda amb activitats sobre la temàtica organitzades tant per entitats socials com pel consistori.
