“Sigueu la nostra advocada, deslliureu-nos de tot mal o els vostres fills protegiu…” són alguns exemples dels milers de tornades dels goigs de casa nostra que durant segles el poble ha cantat en festes majors, aplecs d’ermita i diades assenyalades. En acabar la missa en honor al patró o a llaor d’una marededeu. Una tradició musical tant arrelada a casa nostra com compartida amb molts països veïns que ara s’explica en un nou llibre.
“El cant i les melodies tradicionals dels goigs - De la Mediterrània fins a Amèrica i les Filipines” és el títol d’aquesta nova publicació que ha vist la llum aquest mes d’octubre gràcies a la ingent tasca de l’etnomusicòleg vigatà Jaume Ayats juntament amb Juanma Ferrando i Ester Llop. Un llibre escrit a sis mans, després que aquests dos darrers acabessin la seva tesi doctoral l’any 2021 sota la direcció d’Ayats i del que n’ha sortit un esplèndid llibre de més de dues-centes planes tres anys després.
I és que molt possiblement, els goigs són el gènere cantat més difós en molts països de la Mediterrània nord-occidental. Contràriament, a casa nostra només es canten per un sector molt reduït de la població en l'actualitat i, per tant, gairebé tothom n’ignora la profunditat històrica, l’amplíssima difusió geogràfica i la seva intensa presència. Un abast que arriba a tres continents, des de l’Europa mediterrània occidental a l’Amèrica Llatina fins a les Filipines i que conreen una ingent diversitat de llengües presents en aquests territoris. ‘Estem davant d’un gènere minoritari que ve de molt antic i que resulta que és el gènere literari i musical més important dels Països catalans durant cinc segles’ exposa Ayats. I és que durant mig mil·lenni i encara avui, hem cantat d’una forma concreta en milers d’esglésies i capelles en un territori d’un abast considerable.
És per això que Ayats, que a part d’etnomusicòleg, és doctor en Història de l'Art i llicenciat en Filologia Catalana i que ha estat director del Museu de la Música de Barcelona, ha volgut publicar aquest llibre després d’anys d’estudi i investigació. ‘Hem fet un estudi antropològic per saber què es fa quan es canta un goig, hem estudiat les músiques i també els rituals’ exposa.
L’ha editat Ficta, una editorial compromesa amb la música de casa nostra. Bernat Cabré, un dels seus socis ho té clar ‘el llibre és el resultat d’una investigació de tota una vida d’en Jaume Ayats que entronca amb la línia de servir al patrimoni i al país de Ficta i per això hem volgut editar-lo’.
Més de 2000 enregistraments analitzats
La publicació estudia les estructures literàries i musicals dels goigs cantats oralment així com desenvolupa en quines situacions i països es canten, en quin moment van sorgir i com funcionen musicalment. Per fer-ho s’han analitzat més de dos mil enregistraments diferents, una vuitantena dels quals es poden escoltar a través de l’escaneig de codis QR inclosos al llibre. ‘D’aquesta manera és molt més fàcil conèixer la vinculació intergeneracional que fan els goigs, les del passat amb les del present i futur’ i com afegeix Ayats “dona continuïtat afegint treball de camp al llibre que fa anys va editar Dominique de Courcelles”. N’és un exemple, com exposa “el fet que en molts pobles els enterraments acaben amb el cant dels goigs perquè comporten, d’alguna manera, el pas entre els dos mons.”
Pròleg de Dominique de Courcelles
El llibre compta amb una prologuista de luxe, la historiadora francesa Dominique de Courcelles, especialista en els goigs i gran coneixedora de l’obra de Ramon Llull. Nascuda a París l’any 1953, actualment és directora de recerca al Centre National de la Recherche Scientifique i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i de l’Institut d’Estudis Catalans.
L’any 1988 va fer la seva tesi sobre els goigs catalans i el 2008 Fragmenta va publicar-li el llibre “La paraula de l’àngel. Una aproximació plural als goigs”. Al pròleg, la historiadora ressalta com el llibre “ha sabut presentar de manera immillorable el testimoni complex i magnífic d’una cultura vocal massa sovint oblidada”.
Difusió territorial més enllà de casa nostra
“Abans no sabíem que els goigs estaven escampats per tres continents” explica Ayats. Per això, gràcies a tants anys d’estudi de tots tres s’ha descobert i comprovat que territoris com el Principiat, les Illes, El País Valencià juntament amb Navarra i Aragó tenen un alt grau de tradició gogística que no té la resta de l’estat. Sardenya, Filipines, Puerto Rico o República Dominicana són també països i zones amb una gran tradició gogística. Com a curiositat, Ayats explica que els primers goigs enregistrats al món van ser els de la ciutat de Saint Augustine, a Florida (EUA), l’any 1939 i curiosament, aquí rau també la singularitat, són en català per la important colònia catalanoparlant que hi va haver en el passat. En l'actualitat és a Filipines el país on es canten més goigs del món.
Els amics dels goigs, una entitat centenària
A Catalunya existeix una entitat referent. Es tracta dels ‘Amics dels goigs’ una associació fundada l’any 1922 i amb seu a l’activa parròquia de Sant Eugeni I, Papa, a l’esquerra de l’Eixample barceloní. Els seus membres es troben els dimecres no festius de 6 a 8 de la tarda i realitzen una gran tasca de difusió, conservació i arxiu de goigs de casa nostra i alhora, també en creen i n’editen de nous per a commemoracions especials.
El llibre, que des d’aquesta setmana ja es pot trobar a les llibreries al preu de 22 euros, es presentarà a mitjans d'octubre a Vic i també en altres ciutats catalanes.
