(Cristianisme i Justícia) Aquest és el crit d’un grup de joves que formen part de l’anomenada generació perduda: la millor preparada de la història del nostre país i, alhora, la que està patint una precarització laboral més despietada. Ells signen la reflexió de final d’any del centre d’estudis Cristianisme i Justícia.
Com cada any, i voltant de la reflexió sobre aquest document, Cristianisme i Justícia tancarà l’any amb una pregària i una eucaristia el dilluns 31 de desembre de 2012 a les 11 de nit a l’Església dels jesuïtes de Casp de Barcelona.
La reflexió d'aquest joves és una anàlisi lúcida de la situació que estem vivint, reconeixent els errors, denunciant la creixent desigualtat social i declarant el seu compromís de treballar per transformar aquesta realitat. “No volem ser una generació perduda”, afirmen, fugint de l’etiqueta que sovint s’utilitza per a referir-se als joves d’aquesta franja d’edat.
Es defineixen com a “fills de la bonança”, d’una societat mercantilitzada on la democràcia s’ha anat diluint en l’individualisme, i reconeixen que “en algun moment d’aquest procés vam deixar de pensar quin model de societat volíem perquè no ho creiem necessari i el totalitarisme de la indiferència va començar a fer estada en les nostres vides”. Asseguren, però, que “ens han tret la bena dels ulls” i ara constaten el dèficit democràtic, el desprestigi de les institucions polítiques, la polarització ideològica que dificulta el diàleg, els riscos de l’absolutisme de la tècnica i una creixent superficialitat que envaeix tots els àmbits de la vida.
Una crida a la fraternitat i a treballar per allò comú
Enfront d’això denuncien el desmantellament de l’Estat del Benestar, que està provocant un augment de les desigualtats socials i adverteix que la crisi “igual que ha produït una onada de solidaritat, està encoratjant l’aparició d’un nou feixisme social” que pot ser una amenaça a la convivència i a la democràcia.
Constaten com la mercantilització i la superficialitat “ens ha empobrit com a societat i com a persones, ens ha fet perdre consciència de la nostra influència i responsabilitat en la societat”. En la seva reflexió, aquests joves consideren que cal recuperar la presència de l’ètica en l’economia i recorden que “existeix un ús ofensiu i un ús prudent del diner, però no pas un ús innocu”. També reivindiquen la figura del pensador, de l’humanista i reclamen “profunditat i rigor intel·lectual a tots els nivells de la societat”.
Tot i el desconcert que provoca trobar-se enmig d’un canvi d’època, enfrontant-se a la “impossibilitat d’assolir molts dels projectes personals i comunitaris amb què ens havien ensenyat a somiar”, aquest grup de joves es nega a formar part d’una generació perduda. “Sentim la necessitat de trobar vies d’implicació en la recuperació de certs valors i d’una visió humanitzadora del món”, diuen. I posen com a exemple esperançador, les “iniciatives locals de caràcter col·lectiu i transformadores que són anticipacions d’un futur que ha de venir”.
Per això el seu manifest vol ser una crida a l’esperança, en el que es comprometen i conviden a recuperar la fraternitat i treballar per allò comú, combatre l’individualisme i la indiferència, i cuidar la persona en la seva integritat.
Aquest document el signen el signen un grup format per 13 joves entre 25 i 35 anys. Fan la seva reflexió des de la seva condició de joves cristians, des del convenciment que el cristianisme avui hauria de ser una utopia engrescadora.
