Què tenen en comú aquests dos mots? Segons la tradició cristiana, Nadal, mot que prové del llatí natalis que vol dir naixement, és la celebració de la
naixença de Jesús mentre que la paraula naturalesa prové de l’arrel llatina natus, que vol dir néixer. Per tant, ambdós termes fan referència al naixement i, en conseqüència, festegen la vida.
Als països europeus, Nadal s’associa a les celebracions litúrgiques dins del temple, als àpats familiars a casa, a sortir en família per gaudir d’espectacles conjuntament...però, si llegim els Evangelis, ens n’adonarem que bona part dels fets que es relacionen amb el naixement de Jesús van tenir lloc a l’exterior, és a dir, a l’aire lliure. L’evangeli de Lluc assenyala que Maria i Josep van anar a Betlem per empadronar-se i, mentre hi eren, Maria va infantar el seu fill, l’embolcallà i l’ajagué en una menjadora ja que no van trobar lloc a l’hostal. El mateix evangelista també narra que prop de Betlem hi havia uns pastors que vivien al ras i vetllaven el ramat.
Se’ls aparegué un àngel que els va anunciar que a Betlem havia nascut el Salvador. Un cop desaparegué l’àngel, els pastors van decidir anar a trobar
Maria, Josep i el nounat per adorar-lo. L’evangeli de Mateu explica l’episodi dels mags vinguts de l’Orient seguint una estrella i que també té lloc a l’aire lliure. L’estel els portà davant mateix de l’infant Jesús i els seus pares i van postrar-se davant del nen per oferir-li or, encens i mirra. Però amb el pas del temps bona part de les celebracions es traslladaren a l’interior, bé d’un temple, d’una casa, d’un teatre... A les cases i esglésies fem pessebres per recordar els fets meravellosos narrats pels evangelis.
Aquesta tradició, la dels pessebres, la va instaurar Sant Francesc d’Assís fa vuit-cents anys. El primer pessebre va ser vivent. La nit del 24 de desembre de 1223, a la cova del Grecció, a l’Umbria, Francesc va demanar a alguns dels seus contemporanis que se situessin al costat de l’altar per representar Maria, Josep i l’infant. El sant i tota la resta dels assistents a la missa es van convertir en pastors adoradors. Sabem molt bé que encara es fan alguns pessebres vivents a la nostra geografia però, la gran majoria, es construeixen amb figures de fang dins les cases i les esglésies.
Tota la història relacionada amb els pastors ha donat lloc a l’obra teatral Els Pastorets que, a casa nostra, mantenen una llarga i antiga tradició. Han estat revisitats per autors diversos i molts teatres catalans els acullen cada any en la seva programació amb gran èxit.
És evident que el mon ha canviat molt en dos mil anys, però si volem reviure l’esperit primigeni de Nadal potser, pels voltants d’aquest dia tan significatiu en el nostre calendari espiritual, podríem sortir, ben abrigats, de fosc a caminar tot allunyant-nos de la il·luminació urbana, – que aquests dies augmenta considerablement- per tal de viure l’espectacle de la volta celeste en tota la seva magnitud i, un cop al mig del camp, envoltats de natura, renéixer tot sentint-nos un xic pastors mirant el cel a la recerca del nostre estel.
Nadal i la naturalesa són un cant a la vida i a la llum en el moment del solstici d’hivern, un moment màgic en que la llum comença a créixer de bell nou. Sortim, doncs a reviure la simplicitat i la força de la volta celeste de nit per tal de sentir-nos part del cosmos i recordar la humilitat i la senzillesa dels fets que festegem per Nadal.
