El Museu d’Art de Girona ha editat l'estudi històric i arquitectònic "més complet" sobre el Palau Episcopal de Girona, seu del museu i un dels edificis més rellevants de la ciutat. Es tracta de l’estudi més complet realitzat fins a la data sobre aquest important complex patrimonial, i pretén posar-lo en valor en tant que és un dels palaus episcopals medievals més importants de Catalunya.
El procés de documentació ha costat tres anys i el coneixement i expertesa dels arqueòlegs i historiadors Josep M. Nolla, Jordi Sagrera i Miquel Àngel Fumanal ha estat "clau" per analitzar els paraments murals, les obertures, escuts, creixements i transformacions de cadascuna de les parts d’aquest complex edifici. A més, s'ha aprofundit i fet aflorar tota la documentació d’arxiu vinculada al palau i fins i tot ha comptat amb sondejos arqueològics puntuals que han acabat de desvetllar la singular història del monument.
L'edifici acull des del 1976 el Museu d'Art, però també va ser la residència del Bisbe de Girona i el centre de poder d'un dels bisbats més rics i amplis de Catalunya. La publicació, en una edició de prop de 250 pàgines, incorpora dibuixos detallats i explicatius de cadascuna de les parts del conjunt i uns pocs dibuixos, realitzats per Jordi Sagrera, que recreen diferents visions del palau episcopal en diferents moments històrics.
Amb aquests elements descriptius es busca fer més fàcil comprendre l’evolució, creixement i transformació que el conjunt palatí va patir al llarg del temps. Amb tot, també permet constatar que ha arribat fins a l'actualitat conservant força bé el que hauria de ser la imatge del palau al segle XII- XIII, fet que avui permet afirmar que és un dels palaus episcopals medievals més ben conservat dins el territori català.
Una nova visió del Museu d'Art de Girona
L'obra s’estructura en dos grans apartats. Un primer dedicat a la recapitulació dels estudis precedents i a una acurada descripció de l’edifici; i un segon gran apartat que transita per les transformacions al llarg dels segles, des d’un primigeni palau dels segles IX i X fins a l'actualitat. La publicació es tanca amb un epíleg, a cura de Narcís Soler, primer director del Museu d’Art de Girona i qui va estar present en les importants obres de reforma que es van realitzar per convertir la residència episcopal en museu. El disseny i maquetació de la publicació, a cura de Maria Palahí d’Ambdues, incorpora a més d’imatges de detall, plànols i fotografies de tot el conjunt a vol de dron.
L’estudi i publicació l'ha impulsat Museu d’Art de Girona, que té fixat com una de les seves línies estratègiques la posada en valor de tot l’edifici com un element més de la visita. D’altra banda, aquest estudi, que es presentarà públicament l'11 de gener, ha de permetre emprendre les actuacions de reforma i millora dels espais del Museu, els actuals i els que encara resten pendents d’obrir-se al públic, de manera acurada i respectuosa amb la història i arquitectura del conjunt. La voluntat és que aquesta publicació sigui la base de tot un seguit de projectes de difusió previstos a futur al seu voltant.
