(CR) Amb voluntat de retre homenatge i valorar la tasca de defensa dels drets fonamentals de les persones portada a terme pel jesuïta Lluís Espinal i Camps, l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages convoca el premi Lluís Espinal de periodisme social i de denúncia. Es tracta de la primera convocatòria d’un premi bianual.
El certamen compta amb dues categories. Una per a treballs periodístics i l’altra per a treballs d’alumnes, individuals o en grup, de tercer i quart d’ESO. Els continguts dels treballs presentats en ambdues categories han de defensar valors socials o de denúncia de situacions de vulneració de drets fonamentals. A més, han d’estar publicats o emesos en català als territoris de parla catalana per un mitjà de comunicació o per un grup a través de la xarxa. El període en què s’ha d’haver publicat o editat el treball és, en aquesta primera convocatòria, de l’1 de gener de 2021 al 31 de desembre de 2021.
La categoria periodística té una dotació econòmica de 2.000 €; i la categoria d'estudiants té una dotació econòmica de 500 €. El termini de presentació de les candidatures va de l’1 de desembre al 15 de gener de 2022.
Els mitjans de comunicació, un instrument de servei al poble
Lluís Espinal i Camps (Sant Fruitós de Bages 1932- La Paz, Bolívia 1980). Consagrat sacerdot jesuïta, va estudiar Periodisme i Audiovisuals a Bèrgam (Itàlia). Després de dos anys de treball a T.V.E. en el programa ‘Cuestión urgente’, el qual va ser censurat pel règim franquista, el 1968 marxa a Bolívia. Allà es consagra a la crítica de la producció cinematogràfica, a la TV, a la ràdio i al periodisme. Va col·laborar a Ràdio Fides, als diaris ‘Presencia’ i ‘Ultima hora’ de La Paz. Va produir diversos curtmetratges per a la Televisió Boliviana escrivint diversos llibres sobre cinema, els quals van ser els fonaments de la producció cinematogràfica a Bolívia i va ser professor de mitjans de comunicació social de les Universitats Major de San Andrés i Catòlica de La Paz.
El 1979 va fundar i dirigir el setmanari ‘Aquí’, caracteritzat per donar veu al poble quan els mitjans de comunicació eren dominats pels diferents règims totalitaris de Bolívia.
Espinal no es va limitar a ser un professional dels mitjans de comunicació, sinó que en va fer l’instrument del seu servei al poble, desesperançat i sense veu, de Bolívia. L’experiència de la dictadura franquista que havia patit a Espanya, i sobretot, la seva integritat personal i un ferm sentit de la justícia, el van convertir en profeta de la llibertat i l'esperança.
El 21 de març de 1980 fou segrestat a mitjanit, torturat i assassinat per un grup de paramilitars, per ser una figura incòmoda pel poder.
