“La llibertat religiosa protegeix tothom, creients i no creients”

Glòria Barrete -CR  La llibertat religiosa i de consciència és un dret fonamental. Un dret, però, que pot ser vulnerat o atacat. “La llibertat religiosa està avui en perill”, ha afirmat Míriam Díez, directora de la càtedra de llibertat religiosa i de consciència, durant l’obertura del II Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa que se celebra aquest dimecres i dijous a la universitat Blanquerna- URL. Díez ha expressat com a Occident la llibertat religiosa està amenaçada “sota un racisme amagat”; element que propicia que a la llista de països on no es respecta la llibertat religiosa “n’hagin aparegut nous”.

La segona edició del Congrés Internacional compta amb experts, acadèmics i activistes de tot el món per explorar diverses perspectives i desafiaments relacionats amb la llibertat religiosa. Compta amb 15 panels de temàtiques diverses i nombrosos experts internacionals.  “La universitat és un lloc de sinergies”, ha recordat Díez durant la inauguració del Congrés. “També la llibertat religiosa necessita sinergies de molts actors socials i polítics per garantir-la”, ha reconegut. I és que, segons Díez, el pluralisme “sempre ha anat acompanyat de les religions”, i la llibertat religiosa “és beneficiós per a tothom, creient i no-creient”.

Les religions, però, no sempre han estat a l'altura de garantir el dret a la llibertat religiosa, ha explicat Díez. “La societat, però, té el deure de fiscalitzar les religions i exigir també que respectin els drets humans”, ha demanat. “Som aquí per estudiar-ho i debatre-ho”.

El rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Rom, ha explicat com Barcelona, lloc d’acollida del II Congrés, “és una ciutat que sempre s’ha obert a les cultures”. I la universitat, apunta Rom, “és el lloc propici per compartir la fe i el coneixement”. I per a la URL acollir un Congrés sobre Llibertat Religiosa, afirma Rom, “és acollir part del mateix ADN d’una universitat humanista cristiana”. Ser i saber, el lema de la universitat URL, “es posarà en pràctica aquests dies de Congrés”, ha conclòs Rom.

La primera jornada del Congrés ha continuat amb una taula rodona, moderada per la doctora Alba Sabaté, sotsdirectora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, amb experts d’Estats Units, Catalunya o Regne Unit. Kristina Arriaga, CEO d’Intrinsic, membre del consell de supervisió inaugural de META, i guardonada amb el ‘Free Expression Award’, ha iniciat la taula explicant el cas a Cuba del capellà Alberto Reyes. Reyes, al capdavant d’una parròquia molt pobre, està amenaçat pel govern cubà per denunciar sovint les mancances bàsiques de la seva comunitat. Arriaga ha explicat com Reyes explica que al seminari li van ensenyar a predicar “amb la Bíblia a una mà, i amb la premsa a l’altra”. I és que amb aquest exemple ha volgut reafirmar com la llibertat religiosa protegeix les persones i no les religions, i sobretot “protegeix tothom, creients i no-creients”. Amb les xarxes socials, ha afirmat Arriaga, “tenim el país més gran del món”, però cal la humanitat del pare Alberto Reyes “per no perdre de vista el que és important”.

La següent experta a parlar ha estat Montserrat Gas, membre del panell d’experts en llibertat de religió i creences de l'oficina d’institucions democràtiques i drets humans (OIDDH) de la OSCE. Gas, professora a la Universitat Internacional de Catalunya, ha explicat l’equilibri entre la igualtat de gènere i dret religiós. “Pot semblar antagònic, perquè hi ha una tendència gran a pensar que religió i igualtat de gènere no van de bracet”.

Gas, però, ha defensat com poden ser complementaris els dos àmbits de treball perquè “la religió pot modelar la vida de les persones i fer-la millor”. La proposta de la doctora Gas estableix cinc punts de reflexió per establir un bon equilibri entre igualtat i religió. “Centrar-se en els problemes reals de les dones; respectar l’autonomia de les comunitats religioses; promoure canvis d’actitud i no només prohibicions; obrir-se a noves lectures de les tradicions religioses, o fomentar una acció educativa per prevenir la desigualtat són alguns dels punts que ha enunciat Gas.

Alex Goldberg, rabí i degà del Chaplains College de la Universitat de Surrey, ha usat el seu temps per demanar “un nou diàleg que permeti nous acords per fer una societat millor en un moment actual de postsecularització”. Goldberg ha recordat com alguns dels relators de la carta dels drets humans “eren profundament religiosos”, i com els drets humans sembla que s’hagin convertit en un llistat de normes seculars, “malgrat no ser-ho”. Goldberg ha aprofitat per denunciar com els populismes i els extremismes “són l’enemic”, i no les altres religions, i ha demanat presentar la fe i les religions “arreu, de maneres noves, i de la manera que calgui”.

Helen Hall, sacerdotessa anglicana, directora associada del centre de drets i justícia a la Universitat de Nottingham, ha basat el seu discurs en el ritual de l’exorcisme. L’ha usat com a punt de partida i exemple per expressar com regular aquest ritual, practicat per diferents religions, pot ser objecte per no garantir el dret a la llibertat religiosa. “Cal veure sempre les situacions com a problemes socials i no només religiosos”, ha apuntat Hall.

Per acabar, Philip Larrey, capellà i professor de Filosofia al Boston College dels Estats Units, ha explicat com la ciutat ha estat l’epicentre de conflictes religiosos aquestes darreres setmanes amb motiu del conflicte entre Israel i Palestina. “El conflicte és polític, però està embolcallat de dues religions diferents”, ha afirmat Larrey. “La llibertat religiosa és difícil avui”, ha reconegut. Goldberg ha continuat en el torn de preguntes del públic apostant pel diàleg. “Cal un canvi cultural i no de llei”, ha afirmat, “perquè aquest conflicte la llei no el resoldrà”. Cal aprendre a parlar, ha demanat, “ja que el diàleg amb megàfons és horrible”.