(Horeb / Carme Canadell) Les Filles de Maria Auxiliadora (FMA) o Salesianes de Don Bosco han celebrat els 125 anys de l’arribada de les primeres germanes a Barcelona. Va ser el 21 d’octubre de 1886 quan vingueren de Torí (Itàlia) quatre joves salesianes que Don Bosco enviava perquè així li ho havia demanat Dorotea de Chopitea, senyora barcelonesa lliurada a la causa dels més necessitats.
Unes 300 persones es va reunir el 29 d’octubre a Sarrià, a la casa provincial, on es respiraven les essències de la memòria històrica, el present i el futur de l’obra que aquelles religioses seguidores de santa Maria D. Mazzarello iniciaren en aquesta casa, a la Torre Gironella. Així concloïa la sèrie d’actes celebratius que la província ha impulsat des del passat 24 de gener.
La festa va comptar amb la presència del cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, i de la Mare General de les Salesianes, Sor Yvonne Reungoat, que van presidir tots els actes, amb la representació de totes les institucions que conformen la família salesiana i moltes persones relacionades. Sor Lourdes Ruiz de Gauna, la provincial, va donar la benvinguda a tots i totes: “Junts volem reconèixer, admirar, celebrar i agrair aquest immens arbre nascut de llavors petites i senzilles però exposat al vent, a la llum, a l’energia de l’Esperit del Senyor Jesús que continua convidant a lliurar la vida a projectes d’amor incondicional, garantia de futur.”
La Mare General mira al futur
Sor Yvonne ens dirigí la paraula a la capella, abans de l’eucaristia, tot mostrant el seu tarannà tan càlid i familiar. Després de donar gràcies al Senyor pels 125 anys, afirmà que aquest punt final de les celebracions no és una porta que es tanca, sinó que s’obre. Perquè el carisma salesià és un do per a l’Església que tots i totes hem de fer resplendir. “L’Eucaristia d’avui és acció de gràcies que enforteix la nostra gratitud i la nostra unitat; crea família. Les primeres 4 FMA aconseguiren, amb passió educativa, fe i sacrifici, respondre a la petició de Maria Auxiliadora. Aquest aniversari és una oportunitat d’enllaçar el passat, el present i el futur. Els nostres fundadors ho van donar tot per la felicitat dels joves, en temps no menys difícils que els nostres. Demanem a Maria la força, l’esperança per seguir el camí. Estem vivint un moment històric, un moment de gràcia, la possibilitat de seguir donant amor i comunicant esperança.
“Els joves no només són el futur, sinó també el present, un potencial positiu que s’ha de cuidar, un patrimoni de la humanitat. Ells s’han de sumar a la nova evangelització, perquè són ells els qui troben les paraules adequades per transmetre el missatge evangèlic als altres joves". “Gràcies, seglars que compartiu amb nosaltres la passió educativa. En la Jornada Mundial de la Joventut vaig contemplar amb alegria molts joves capaços d’expressar i comunicar la seva fe, atents a la paraula del Papa, en aquesta societat que els tracta sobretot com a consumidors. Entre ells, n’hi havia molts dels nostres ambients salesians". "“Desitjo que visqueu profundament l’alegria, que és el millor canal per transmetre la fe i l’amor de Déu. L’alegria salesiana ha d’escriure pàgines noves del futur, a Espanya i al món.”
El cardenal alaba la tasca de les Salesianes
L’eucaristia va ser presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach i concelebrada per Joan Godayol, bisbe salesià emèrit de Ayaviri (Perú), l’Inspector salesià Ángel Asurmendi i uns 30 sacerdots més, entre salesians i amics. La celebració fou vibrant i molt participada per persones significatives de la nostra àmplia família, amb les provincials fma de Lleó, Madrid i Sevilla.
En l’homilia, el cardenal, com a representant de l’Església de Catalunya, comentà així el text de l’evangeli (Mateu 13,31-33): “Sou un gra de mostassa tocat pel Senyor. Un grup, una institució, una família nombrosa i fecunda. No es podrà escriure la història de la nostra diòcesi sense parlar de les Salesianes, que tant l’han enriquit amb la seva presència activa.” I va afegir: “Vinguéreu l’any 1886, dos anys abans de la mort del vostre fundador. Quan Don Bosco, el mateix any que vosaltres, vingué a Barcelona, la gent ja el tenia per un sant.”
Va parlar del carisma salesià de l’amor als joves i de la seva pedagogia preventiva basada en la raó, la religió i l’amor, expressió de l’harmonia entre la creació i la redempció. Comentà que el missatge cristià ha de perfeccionar, mai contradir, la naturalesa; no es pot ser bon cristià si no s’és bona persona. “Quatre germanes humils però totalment lliurades van plantar una llavor que tots agraïm.”
Després, la Mare Yvonne, una educadora, un nen i la salesiana més jove de la província descobriren una placa commemorativa integrada en un parterre davant la porta de la capella. Per construir-la s’havien tallat dues petites columnes amb material de la construcció de la primitiva finca de fa més de 125 anys.
Al final, en el pati, l’Esbart Maragall desplegà un esplèndid recital de balls catalans. Tot presenciant la seva interpretació, els assistents honoràvem aquesta terra que ens acull. Al
final, vam poder ballar una gran sardana acompanyats dels nois i noies de l’Esbart.
