“Josep Benet estimava Montserrat com ningú”

AINA ARGUETA -CR / MUSEU DE MONTSERRAT“Josep Benet és una de les figures amb més rellevància de Catalunya”, afirma l’historiador i deixeble seu, Jordi Oliva. El Museu de Montserrat acaba d'inaugurar una exposició itinerant, a mode d'homenatge, sobre el Josep Benet més popular, amb una motxilla darrere de lluita social i de política antifranquista "ininterrompuda en el temps".

“Amb 7 anys entra a l’Escolania de Montserrat on passa la seva infantesa amb una educació exquisida. Ell remarca que són dels anys més feliços de la seva vida”, explica el comissari de l'exposició. La mostra, comissariada per Jordi Oliva, dona a conèixer un dels personatges més importants del s. XX a Catalunya que estimava Montserrat com ningú.

Alhora, en ple franquisme el polític va contribuir a la salvaguarda d’una Església clandestina en contra del règim que estava vinculada a Montserrat. El monestir de Montserrat es converteix en una de les mostres antifranquistes més grans en tot l’estat, explica Oliva. “L’ambientació ideològica del Montserrat modern té molt a veure amb Josep Benet”, afirma.

En la desfeta i el redreç

Fins a l’1 d’octubre es pot visitar a la Sala Puig i Cadafalch l’exposició Josep Benet, en la desfeta i el redreç, amb entrada lliure. D’aquesta manera, el monestir ret homenatge a l’impulsor de l’organització de les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de l’any 1947, una persona que sempre va estar a disposició de la comunitat benedictina per col·laborar professionalment com a advocat i en tot allò que calgués.

“Amb el títol volíem resumir la seva trajectòria de ser-hi sempre”. La desfeta de l’any 39 i el redreç dels anys 40, assegura Oliva. “Josep Benet hi era en l’esperança, en la desfeta i com a protagonista”. L’historiador, polític, editor i advocat sempre va fer perquè Catalunya no desaparegués.

L’exposició, promoguda per Òmnium Cultural i el Museu Comarcal de Cervera, dona a conèixer Josep Benet des de tres àmbits expositius: el primer és una línia en el temps de la seva vida, perquè mostra 25 fets clau de la seva trajectòria política, en el camp de l’activisme, de l’advocacia, i també com a historiador.

El segon bloc, el central de l’exposició, desenvolupa les quatre facetes clau de la vida de Josep Benet: historiador, polític, advocat i activista; i ho fa des d’un diàleg entre el seu pensament i el d’altres persones, que opinaven sobre la seva obra en cadascuna d’aquestes facetes.

Finalment, la mostra es clou amb un tercer àmbit audiovisual, a partir de tres entrevistes en les quals Josep Benet s’explica: la que li va dedicar Mònica Terribas al programa Savis de TV3; la que li va fer Josep Maria Espinàs al programa Identitats, també a TV3; i, finalment, la que li va fer Montserrat Roig al programa Personatges, de TVE Catalunya.

“Tenim el defecte de passar pàgina d’aquests referents intel·lectuals, en els quals la nostra societat s’hauria d’emmirallar”, defensa Oliva. “Personatges com Josep Benet son enllaços entre el passat i el present”, afirma.

Josep Benet i Montserrat

Josep Benet mai va amagar que va passar a l’Escolania un dels temps més feliços de la seva vida. Per a ell, Montserrat era una part del seu cor. Va ingressar a l’Escolania de Montserrat el 1927, en temps de dictadura de Primo de Rivera. Durant la seva estada va dur a terme la seva primera manifestació de compromís pel país: va participar en un intent de convocatòria de vaga d’escolans que es negaven a cantar en presència del rei Alfons XIII.

A l’Escolania va rebre una sòlida formació religiosa, humana i musical que el va acompanyar tota la seva vida. Durant la guerra, va ser partidari de la República alhora que col·laborava amb l’Església clandestina -per exemple, passava paquets als monjos de Montserrat presos a la Model. A la postguerra, va treballar per allunyar l’Església catalana del nacionalcatolicisme imperant.

Quan el 1946 es va constituir la Comissió Abat Oliba per preparar les festes de l’Entronització de la Mare de Déu, la seva actuació personal va ser determinant en l’abast de tot el projecte. Inicialment comissionat en la recaptació de fons per al tron, va aconseguir que la Comissió esdevingués una veritable mobilització popular del país amb la creació de delegacions tant a parròquies com a entitats no religioses.

L’any 1948 es va casar a Montserrat amb la Florència Ventura. Josep Benet va participar, amb Max Cahner i Ramon Bastardes, en la creació de la revista Serra d’Or i, durant molts anys, va formar part del seu consell de redacció. I sempre, com a advocat, va ajudar quan va caldre resoldre conflictes amb les autoritats del règim.

“Aquesta llarga relació justifica sobradament que l’exposició «Josep Benet, en la desfeta i el redreç» arribi a Montserrat. Josep Benet no es pot entendre en tota la seva dimensió sense conèixer la seva relació amb Montserrat, de la mateixa manera que la història de Montserrat de la segona meitat del segle XX no es pot explicar sense considerar el paper que hi va tenir Benet”, argumenta l'Abat Manel Gasch al llibret de l’exposició.