CLARETIANS L’Esplai Estel, l’entitat de lleure per a infants i joves de la parròquia Cor de Maria de Barcelona dels Claretians, commemora aquest curs els seus 50 anys de vida. Per rememorar com van ser els inicis i com ha continuat fins a l’actualitat aquesta proposta educativa, han parlat amb Joan Muntané, un dels fundadors de l’esplai juntament amb Iluminada Merino.
Per què va néixer l’esplai Estel?
L’esplai va néixer el 1973. La Parròquia s’havia erigit feia poc i era un moment de crear diferents espais i moments de participació dels nous parroquians. Les primeres colònies es van adreçar als nois i noies de la Catequesi com uns dies de convivència del que havien estat les seves sessions de preparació per la Primera Comunió. Ja al segon estiu es va obrir a més enllà dels estrictament nois i noies de Catequesi, fent més d’una i dues tandes de colònies. I llavors es va plantejar donar continuïtat durant el curs. El primer any les trobades eren quinzenals, després ja es van programar setmanalment.
Com recordes els inicis de l’esplai? Guardes alguna experiència en concret d’aquests primers anys?
Hi havia força gent i famílies estaven il·lusionades en crear grups i activitats. Encara que llavors no estava reconegut l’esplai com un marc educatiu -hi havia qui el relacionava amb les característiques de “moments de distracció” o “d’espectacle” era més àgil en la seva programació i realització. Actualment, s’ha de fer amb més previsió i amb més seguiment administratiu, que no vol dir que sigui negatiu. Hi havia una participació de tota la família.
Quins són els valors/filosofia de l’esplai? Creus que han anat canviant amb el pas dels anys?
L’objectiu és ajudar al creixement integral del noi i la noia, conseqüentment a aspectes personals i també de relació amb els altres. Aquest creixement sempre va en referència als valors que ens diu i fa Jesús: valors de superació, d’esforç, d’entrega, de responsabilitat, de continuïtat; d’ajuda, col·laboració, servei, perdó, solidaritat…. El referent no pot ser un altre que Jesús. I amb sintonia amb l’entorn, la natura i el país. A vegades aquests referents no s’han presentat prou clarament per diferents situacions.
El referent de l’esplai no pot ser un altre que Jesús
Quin impacte creus que ha tingut l’esplai en la parròquia, barri…?
La incidència de l’Esplai ha estat i és important a la Parròquia. No només pel nombre de famílies que hi participen, sinó també pel temps que perduren amb nosaltres. Normalment, les famílies que inscriuen els seus fills als seus anys tenen una permanència de més de deu anys si es mantenen en tot el procés fins als 16 o 17 anys.
Sent un dels fundadors, quin creus que ha estat el moment més important de l’esplai des de la seva creació?
Els millors anys han estat aquells anys en què hi ha hagut la participació de les famílies. Les famílies no sols participaven en l'Esplai, sinó també en altres grups parroquials. Per exemple els anys de la construcció del nou edifici en què hi havia molta comunicació amb els altres grups parroquials perquè s’havien de compartir els pocs espais de què es disposaven.
Quines diferències veus en l’esplai des que va començar respecte en l'actualitat?
Segons han passat els anys han crescut el nombre d’ofertes d’educació en el lleure. Hi ha famílies que porten els seus fills a diverses opcions i que han de correspondre en uns i altres. També ha canviat la disponibilitat del voluntariat, tenen diverses ofertes en els seus temps lliures, ofertes d’estudi i de treball, i els costa de renunciar perquè volen ser a tot arreu.
Com us imagineu l’esplai a llarg termini, en uns 10 anys?
Estan canviant moltes coses. Els jocs, la música, les danses, els balls, els moments de silenci i de reflexió… També la participació i la intervenció de les famílies i les característiques del voluntariat. Si als 50 anys hem hagut de fer una reestructuració dels grups, no puc imaginar a més llarg termini. Penso que continuarà existint aquell grup que cercarà un seguiment integral en el creixement dels seus fills, un creixement no sols en coneixements, habilitats i aptituds, sinó també en actituds.
