En un context d’envelliment de la població i de creixement de les necessitats socials, la gestió de la dependència és un dels temes clau dels pròxims anys. Es calcula que més del 10% de la població espanyola necessita cures, i la complexitat, rigidesa i lentitud dels tràmits per obtenir el grau de dependència fan que a la pràctica la majoria d’aquestes persones, gairebé el 70%, siguin ateses únicament per algun integrant de la família, majoritàriament dones. El Dia Internacional de les Persones Cuidadores, una data que vol posar el focus sobre la sobrecàrrega que aquesta tasca feixuga i poc reconeguda suposa en les persones encarregades d’atendre les persones dependents. Amb aquest motiu, la Fundació Pere Tarrés ha desenvolupat deu propostes que permetrien millorar significativament la qualitat de vida d’aquestes persones.
Es calcula que només a Catalunya, actualment hi ha més de 97.000 persones cuidadores no professionals, segons l’informe de prestacions econòmiques i de serveis per a persones amb dependència de la Generalitat. Aquestes persones, sovint familiars sense preparació que cuiden de manera no professional parents en situació de dependència, fan una feina molt desgastant i molts cops amb renúncies personals i professionals molt altes. Es troben sovint sense suports i desenvolupen un alt grau d’estrès, esgotament físic i mental i patiment en recaure sobre elles la responsabilitat de la cura. És, a més, una feina que suposa una alta desigualtat de gènere: el 88% d’aquestes persones són dones.
En els darrers anys, per atendre la creixent demanda, la Fundació Pere Tarrés ha potenciat i ampliat els seus programes de formació i acompanyament a aquestes persones. Des de 2009, ha format prop de 7.000 persones cuidadores no professionals i ha organitzat més d’un centenar de grups de suport i ajuda mútua, espais molt importants per a aquestes persones que els permeten desconnectar, compartir les seves inquietuds i incorporar nous coneixements i aprenentatges. Però més enllà d’aquest acompanyament, la Fundació ha analitzat, a través d’entrevistes i qüestionaris a cuidadores i a experts i expertes, els punts febles del sistema de serveis socials d'acord amb aquesta anàlisi, ha elaborat un decàleg de propostes amb l’objectiu de millorar el sistema i la qualitat de vida d’aquestes persones. El llistat de propostes és el següent:
- Reconèixer les persones cuidadores. S’evidencia la necessitat d’un reconeixement social i professional de l’experiència que atorga el desenvolupament de l’atenció que donen les persones cuidadores no professionals. El temps que aquestes persones destinen a les cures i que habitualment assumeixen havent d’abandonar el mercat laboral és origen d’experiències i adquisició de competències que han de ser reconegudes.
- Combatre la precarització del sector de les cures. És bàsic promoure una feina de qualitat en el sector social, tot millorant les condicions laborals de les persones que hi treballen, i en la mesura del possible, potenciar les organitzacions d’economia social i col·laborativa per tal que no siguin empreses amb ànim de lucre les que ocupin el mercat de la provisió de les cures a la llar.
- Incorporar les famílies en el model. Cal escoltar les famílies i fer-les partícips del disseny i gestió del model.
- Desconnexió i suport mutu. Cal desenvolupar i reforçar els grups de suport emocional i els espais de desconnexió per combatre el “burnout”, amb l’objectiu de generar xarxes de suport entre les persones cuidadores, millorar el seu benestar emocional, compartir experiències i assolir recursos o idees que els ajudin en el seu dia a dia.
- Potenciar les entitats del tercer sector com a complement. Les entitats del tercer sector, per la seva major agilitat i proximitat amb les persones, tenen un rol complementari de l’administració i cal potenciar-les com a complement allà on l’administració no arriba i com a facilitador que pot oferir estratègies i recursos a les persones cuidadores que l’administració no atorga. A través de concerts socials i col·laboracions estables, com a via per consolidar el sector social com a prestador de serveis a les persones en situació de dependència i a les persones cuidadores no professionals.
- Conscienciació social. Cal una sensibilització i una conscienciació de la societat al voltant del tema de les cures des d’una perspectiva de gènere que posi el focus sobre el fet que la gestió de l’atenció a les persones dependents se centra en l’entorn familiar i que posi en evidència la sobrecàrrega dels membres femenins de la família i la naturalització de l’assumpció del rol de cures per part de les dones.
- Millorar la coordinació dels agents socials. Cal millorar la coordinació entre els diferents estaments implicats en el sistema de serveis socials: entre departaments d’una mateixa administració, entre diferents administracions i entre administracions i entitats del tercer sector, amb l’objectiu d’aconseguir un model de detecció més preventiu i no tant reactiu.
- Ampliar els recursos de suport existents. Es fa necessari ampliar, flexibilitzar i diversificar el catàleg de serveis i prestacions per reforçar els suports que es presten al domicili, oferint noves fórmules de prestacions i ajuts, reforçant mecanismes com l’assistent personal, la teleassistència avançada o nous models d’habitatge com els apartaments tutelats, i incloent-hi també els recursos comunitaris promoguts pels agents socials del territori.
- Formacions adreçades a les persones que cuiden. La major part de formacions existents avui en dia vinculades a la dependència van encaminades a donar eines de com atendre la persona en situació de dependència, però cal desenvolupar noves formacions adreçades a l’autocura i a coneixements i competències que posin al centre la persona cuidadora no professional.
- Optimització i millora dels processos vinculats a la dependència. És necessari millorar diferents aspectes normatius relacionats amb els circuits dels serveis socials que generen una excessiva burocràcia, processos de tramitació desproporcionadament llargs, desinformació, etc.
Aquestes propostes es plantegen en un context d’envelliment progressiu de la població: el pla estratègic de serveis socials 2021-2024 de la Generalitat fa una projecció demogràfica segons la qual l’any 2030 la població de més de 65 anys representarà el 22,3% del total de la població i el 2060, el 29,8%.
Dona que dedica 14 hores diàries a les cures
Amb aquestes previsions, la figura del cuidador o cuidadora serà cada cop més important, i el sistema de dependència haurà de preveure un major suport a aquestes persones, tenint en compte que segons diversos estudis, la percepció de la qualitat de vida d’aquestes persones és molt baixa i anirà a pitjor. Un informe de la Fundació Pere Tarrés elaborat el 2020, però amb conclusions encara molt vigents avui en dia fa un retrat del perfil prototipus de la persona cuidadora: 8 de cada 10 són dones que cuiden un familiar i que dediquen 14 hores diàries de mitjana a les cures. En més d’un 70% dels casos pateixen estrès perquè consideren que no disposen de temps per a elles mateixes ni tenen prou temps per dedicar-se a l’oci.
“Reivindiquem el dret a poder envellir o ser depenent amb els suport necessaris i possibles, i a fer-ho amb dignitat”, afirma Rafael Ruiz de Gauna, director adjunt de la Fundació Pere Tarrés. “Fem un clam a les administracions i a la societat per posar les cures en el centre de la vida, i a reconèixer, valorar i activar els recursos i suport al que les persones cuidadores no professionals fan calladament. No s’hi val mirar cap a un altre costat”, afegeix.
