Del 21 de juny a l'1 de juliol una seixantena d'alumnes de Batxillerat de l'Escola Pia de Mataró han realitzat el Camí de Calassanç. La sisena edició d'una proposta que permet resseguir, per etapes, les poblacions per on Calassanç, fundador de l'Escola Pia, hi va romandre.
Sant Josep de Calassanç va néixer a Peralta de la Sal l'any 1557. De ben jove, començà a estar sota les ordres del Bisbe d'Urgell que l'envià a fer diverses estades per poblacions de la diòcesi. Aquestes estades estan documentades i es conserven gràcies a les cartes que escrivia el mateix sant.
Carlos Guillén, professor de l'Escola Pia Mataró i organitzador de la darrera edició, explica que la iniciativa del Camí de Calassanç té per objectiu connectar de nou amb la figura del fundador de l'Escola Pia recorrent durant 5 dies les rutes que connecten els pobles visitats pel sant. Al llarg d'aquests 5 dies es proposen tres etapes d'alguna de les rutes documentades, que els participants fan i desfan.
Enguany, la primera etapa ha consistit a desplaçar-se des de Sort fins a Gerri de la Sal, mentre que la segona etapa ho ha fet de les poblacions de Peramea a la Pobla de Segur, i, finalment, una tercera etapa circular pel Congost de Collegats.
Guillén explica que, a banda de treballar els valors de companyonia i de respecte a la natura al llarg de les etapes, durant dues tardes es fan activitats de reflexió i meditació on els responsables fan propera als joves la figura de Josep de Calassanç, a partir de les diverses recerques històriques que s'han dut a terme. D'aquesta manera, els joves poden entendre qui va ser el fundador de la seva escola i poder copsar la importància de la seva tasca amb les dificultats del seu temps.
"Els alumnes, quan caminen durant les etapes, que de vegades són dures perquè estem 5 o 6 hores caminant, i veuen que a ells els costa vestint un bon calçat i els expliquem que Calassanç ho feia amb unes espardenyes, els fa connectar molt amb la figura del sant", comenta Guillén.
La primera edició del Camí de Calassanç va comptar amb 11 alumnes de primer de batxillerat que van voler participar de la iniciativa que l'Escola Pia Mataró els proposava. Enguany, la sisena a edició ha comptat amb una seixantena d'estudiants que han volgut seguir les passes del seu fundador.
Segons afirma Guillén: "A vegades sobta que alumnes de setze anys vulguin participar en aquest tipus d'activitat, però nosaltres les organitzem perquè cada any són més els joves que volen sumar-s'hi". Els estudiants han estat acompanyats per 6 professors i, juntament amb aquests professors, s'hi han fet present el director de l'arxiu de l'Escola Pia de Catalunya, Eduard Puigventós, i l'escolapi Aniol Noguera, que han ajudat els joves a conèixer la figura de Josep Calassanç i el sentit d'aquest Camí.
El Camí de Calassanç consisteix en un itinerari que uneix els indrets més significatius vinculats a la vida del fundador de l'Escola Pia, en la seva etapa aragonesa i catalana (1557-1591). El Camí es divideix en tres etapes, que corresponen, en gran manera, a moments diferents de la vida i obra de Calassanç. La primera etapa s'inicia a Peralta de la Sal, la seva vila de naixement, i arriba fins a Balaguer, on el fundador de l'Escola Pia rep la tonsura tot començant, així el seu camí cap al presbiterat. Aquesta etapa passa, també, per Estadilla, on estudia el llatí; per Barbastre i Montsó, ciutats on engega el seu ministeri com a prevere; i Lleida, on fa els estudis de filosofia, dret i teologia.
La segona etapa va de Balaguer a la Seu d'Urgell, tot passant per poblacions, com Tremp, Claverol i la mateixa Seu d'Urgell, on Calassanç va realitzar diferents ministeris, al servei del bisbe d'Urgell. Finalment, la tercera etapa va de la Seu d'Urgell fins a Moià, i passa per ciutats i pobles on l'Escola Pia ha tingut o hi té presència com són Oliana, Guissona, Igualada i altres.
L'organització del Camí assegura que ben aviat estarà disponible una pàgina web amb la descripció general del Camí de Calassanç amb la informació de cada tram. La creació d'aquesta descripció general té per objectiu que persones individuals o grups puguin organitzar la seva pròpia vivència del Camí de forma autònoma.
