(CR) El mes de març de 2020, amb el confinament global de la població, el nostre portal d’informació va créixer en nombre de visites. I el que més interès va despertar en aquell moment ho diu la notícia més llegida de l’any: el primer capellà que va morir per coronavirus a Catalunya.
(CR) Una Església comunitària, sense jerarquies, amb plena igualtat i sense etiquetes. Aquesta és l’Església que el bisbe claretià, Pere Casaldàliga, va impulsar a la seva diòcesi, São Félix do Araguaia. Després de la seva mort el mes d’agost han estat moltes les veus dedicades a recordar el seu tarannà i estil eclesial.
(CR/Tarraconense) És la segona memòria anual que recull dades de l’Església a Catalunya. La Conferència Episcopal Tarraconense ha editat aquest document que recull en xifres i sintetitza de forma gràfica l’entrega desinteressada de 2.113 parròquies, congregacions religioses i una quantitat de moviments i associacions laïcals.
(Jesuïtes) Recrear un espai de pregària com el que va tenir Sant Ignasi a la Coveta, és a dir, amb vistes a la muntanya de Montserrat. Aquesta ha estat la motivació que ha portat a la construcció del nou Oratori Montserrat, situat als jardins del Centre d’Espiritualitat Cova Sant Ignasi de Manresa.
(URC) Aquest dissabte 19 de desembre al matí la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) convoca el recés d’Advent amb el lema ‘L’esperança des del testimoni’. El recés arriba en un context social que ha patit i continua patint avui dia les conseqüències de la Covid -19. Per això, amb l’objectiu de revifar l’esperit, es presentaran diferents testimonis d’esperança.
(CR) Cercar construir comunitat. Aquest és l’objectiu final que tenen el grup de laics que dinamitzen des de fa un temps el Centre Pare Claret a Girona. Ho fan oferint espais de silenci, formació, catequesi, promovent la solidaritat o animant l’Eucaristia. Sota el nom de projecte Pentecosta, i treballant quatre eixos, volen “obrir portes i finestres a diferents maneres de viure la fe comunitàriament”.
(Josep Gordi –CR) Ha trescat per mil muntanyes amb la família, ha viatjat per mig món des dels setze anys, la seva mare li va ensenyar a conèixer les plantes. Maria Teixidó i Pujol porta dins seu la natura. Ella i la seva família són de Sant Pere de Torelló, comarca d’Osona. Un dels fets que més ha marcat la seva vida ha estat conèixer els pobles indígenes de la selva amazònica del Perú. Hi ha fet diverses estades que li han permès aprofundir en el coneixement de la Medicina Tradicional Amazònica.
