Girona

(CR) El Consell Pastoral Diocesà de Girona ha celebrat aquest dissabte la seva sisena reunió, de manera telemàtica. L’encontre ha tractat sobre la vivència de la pandèmia a la diòcesi i els reptes pastorals que s’hauran de tenir en compte en la nova normalitat, un cop es superi la pandèmia.

El bisbe Francesc Pardo ha donat la benvinguda al grup, després de la pregària inicial, i ha remarcat que les aportacions de les persones participants són d’utilitat i guia per afrontar els curs vinent, on es preveu que la situació sanitària millori.

(Bisbat de Girona) Càritas Diocesana Girona va atendre 29.915 persones durant el 2020. Una xifra que representa un increment global del 21,8% respecte l’any anterior. Fins a 68.004 persones, un 8% del total de la població de la demarcació de Girona, s’ha beneficiat d’algun dels projectes de l’entitat.

(Bisbat de Girona) El bisbe Francesc Pardo ha visitat pastoralment a la comunitat catòlica ucraïnesa que es reuneix habitualment a l’església parroquial de Santa Maria de Sant Feliu de Guíxols. Acompanyat dels preveres de la comunitat, el bisbe va presidir la celebració de la divina litúrgia de sant Joan Crisòstom.

(Salesians) La ciutat de Girona viu immersa en la seva tradicional festa “Temps de flors”, en la que tota la ciutat s’engalana de flors durant aquesta setmana de forma voluntària per part de totes les associacions i gremis ciutadans.

(Catalonia Sacra) La darrera campanya d'excavacions arqueològiques a l'interior de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries ha posat al descobert part de l'estructura original del retaule d'alabastre del segle XV que corona el temple.

(Bisbat de Girona) El proper divendres 23 d’abril la Catedral de Girona acollirà la 5a edició de la Consueta de Sant Jordi, una representació teatral basada en un text mallorquí medieval (segle XVI) d'origen desconegut que rememora la figura de sant Jordi, amb el seu patronatge i significat.

(Joan Arimany –CR) Catalunya encara compta amb ric un patrimoni material i immaterial, propi de la religiositat popular, que mereix ser valorat a apreciat. Aquests breus textos del Tridu Pasqual d’enguany de Catalunya Religió són un petit exemple.

“Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part.” (Jn 20, 6-7)

(Joan Arimany –CR) Les relíquies que millor simbolitzen la Passió i mort de Jesús i que s’han venerat i veneren a Catalunya són les Santes Espines i la Vera Creu. Seguim així el cicle d’articles dedicat a aquests elements de devoció popular que parlen del Tridu Pasqual.

Santes Espines

“[...] i li posaren al cap una corona d'espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S'agenollaven al seu davant i l'escarnien dient: ‘Salve, rei dels jueus!’” (Mt 27,29)