Barcelona

ROGER VILACLARA –CR | Amb la voluntat de seguir el desig fundacional descrit a la primera pedra de la Sagrada Família, el temple ha anunciat aquest dimarts al matí que crearà un fons d’acció social per col·laborar en “una societat millor, més justa i més humana”. L’anunci l’han fet el director general de la Sagrada Família, Xavier Martínez, i l’arquitecte director del temple, Jordi Faulí, a la sala creuer, ubicada a 65 metres per sobre de la nau central.

CLARETIANS | Diakonia 2024 i Paraula i Vida 2024 són els nous llibres que l'Editorial Claret acaba de publicar. Aquests diferents materials busquen acostar els lectors a la paraula de Déu d’una manera quotidiana: a través de l’evangeli de cada dia comentat i d’una agenda de butxaca molt completa.

ARQUEBISBAT DE BARCELONA | Els membres del Seminari Conciliar de Barcelona han viscut un recés a Tartera durant l'inici de curs. Després de tres anys, entre els dies 5 i 7 de setembre, s’ha reprès aquesta iniciativa que tradicionalment es feia cada any, però que a causa de la Covid va quedar interrompuda.

ACN | Experts internacionals s'han reunit en un gran congrés sobre pintura mural romànica, organitzat pel MNAC, que durarà fins el 15 de setembre.

SAGRADA FAMÍLIA | L’exposició "Gaudí i la Sagrada Família" centrada en Antoni Gaudí i el seu llegat presentada per la Basílica de la Sagrada Família el passat 12 de juny, conjuntament amb NHK i NHK Promotions, ha participat com exhibició itinerant al Japó.

ABADIA DE MONTSERRAT | Les fotografies que el biblista Bonaventura Ubach (1879-1960) va fer a Síria, Iraq, el Sinaí i sobretot Palestina durant les primeres dècades del segle XX conformen el gruix de l’exposició “La mirada del biblista. Instants d’eternitat.

JORDI LLISTERRI –CR | Víctor Masalles, bisbe de Bení (República Dominicana) ha anunciat aquest dimarts a través de les xarxes socials que la seva renúncia episcopal respon a una invitació del cardenal Joan Josep Omella per venir a col·laborar a Barcelona.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | Corria l’any 1973 quan un grup de rectors de les parròquies de l’entorn del Santuari de Puiggraciós, situat entre l’Ametlla de Vallès, Figaró i la Garriga, varen creure oportú que una petita comunitat contemplativa es fes càrrec del Santuari. Puiggraciós no podia romandre tancat i calia que algú el fes bategar després de la marxa dels darrers ermitans.