Glòria Barrete –CR L'església de Santa Magdalena d'Esplugues de Llobregat, al bisbat de Sant Feliu, va patir a principis d'octubre un robatori de gairebé mil euros sostrets de les caixes de donatius del temple. El rector de la parròquia, Xavier Armengol, va enxampar el lladre amagat dins l'església i va poder avisar la policia local que el va trobar amagat sobre un armari i tapat amb una catifa. No era la primera vegada que aquest individu entrava a robar, ni tampoc és l'únic cas de furts i incidents a esglésies, parròquies o ermites a Catalunya. Aquest recent robatori posa sobre la taula un tema més de fons, el difícil encaix actualment de tenir les esglésies obertes durant tot el dia i comptar amb un sistema de protecció i seguretat per evitar possibles robatoris i incidents.
El maig d'aquest any 2023 l'església de Santa Maria de Cervera va patir un robatori i destrosses per valor de dos mil euros, i ja l'any 2011 molts capellans de la diòcesi van tancar esglésies per por a robatoris.
El bisbat de Girona, per exemple, va impulsar juntament amb els Mossos d'Esquadra l'any 2010 un pla específic per prevenir robatoris en les més de 1.100 esglésies, centres de culte, capelles i ermites de la diòcesi de Girona. El pla va entrar en vigor arran de l'augment de denúncies registrades aquell mateix any per robatoris en temples de la diòcesi. Els Mossos i el bisbat mantenen reunions bianuals i durant tots aquests anys s'ha aconseguit disminuir els robatoris i sobretot prevenir possibles furts.
La instal·lació de sistemes de protecció, la substitució d'imatges originals per rèpliques, aconsellar als preveres i elaborar un cens exhaustiu dels objectes de valors han estat qüestions pràctiques que s'han dut a terme en aquest pla i en dues fases.
A l'església de Santa Magdalena d'Esplugues de Llobregat, explica Armengol, el lladre que ha robat fins a tres vegades, aprofita les hores d'obertura del temple per accedir-hi, amagar-se en algun racó i, un cop tancat de nou el temple, robar i buidar les caixes de donatius.
Una pràctica que, afirma, seria més habitual i encara més impune si mantingués l'església oberta tot el dia. "El sagristà que hi és no pot fer de vigilant de seguretat, les esglésies acostumen a ser grans i tenen racons no sempre visibles", reconeix. Mantenir l'església oberta durant tot el dia "és inviable pel que fa a seguretat".
I malgrat la dificultat i la manca de recursos que pateixen els temples, sempre hi ha un sector eclesial que activa campanyes de petició d'esglésies obertes les 24 hores. Ho fan sovint emparats en la necessitat que pot tenir la gent d'accedir a un temple per pregar en qualsevol moment, però obliden que obrir una església amb un patrimoni material molt gran, en molts casos, "no és tan fàcil".
Armengol reconeix que "les esglésies no poden estar obertes les 24 hores, i menys sense una certa vigilància perquè pot passar de tot". Sovint les esglésies que han estat obertes moltes hores han patit petits incidents, un robatori, una destrossa o vandalisme.
Tenir torns de vigilància o persones vigilant és "inassumible econòmicament, però tampoc és viable quant a recursos humans eclesials". Armengol explica que tampoc té gaire sentit obrir una església per si a algú se li acut entrar-hi. Per això ja estan els horaris d'oficis diversos i les diferents accions parroquials. Alhora també puntualitza que resar a l'església "és molt important", però cal no oblidar que Jesús resava a la muntanya".
El rellevant aquí, però, matisa és saber quants feligresos demanen anar a l'església en unes determinades hores i mirar de satisfer les seves demandes. Això ja ha passat, per exemple, amb grups que han demanat poder fer exposició al santíssim i s'ha realitzat fora d'horari sense problemes. "En aquest cas concret es va obrir l'església una hora abans per fer-ho", i ja està. Que una església sempre estigui tancada és dolent, reconeix, però tampoc cal anar a l'altre extrem i obrir-ho tot "perquè no és viable".
A la ciutat de Barcelona, per exemple, sí que es troben esglésies obertes moltes hores. Són sovint temples amb sistemes de vigilància i protecció i on es poden fer torns de presència amb més assiduïtat. Ara, a la ciutat, cada cinc minuts a peu pots trobar un temple. "Si just el que volies no és obert, cap problema, camines cinc minuts més i en trobes una església que sí que estarà oberta, i segurament n'hi haurà una per barri".
Un altre punt a tenir en compte en tot aquest debat és que sovint s'afirma amb comoditat que l'església, entesa com a edifici, està al poble i hauria d'estar oberta, com a lloc per visitar i passejar. Aquesta afirmació, però, cau ben de pressa quan s'ha de rehabilitar la teulada o invertir en els temples per reparar desperfectes estructurals. "Quan això passa es diu ben de pressa que ho arregli el Bisbat de torn", explica Armengol. "No diem que és de tots?", es qüestiona, "caldria que tots hi contribuïm", demana.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.