(Sergio García Díaz. Fundació Ajuda i Esperança) Les circumstàncies extraordinàries que actualment estem vivint han disparat la necessitat de suport emocional per fer front a les conseqüències que es deriven de la pandèmia global. La situació de confinament provoca més patiment en les persones més vulnerables; i més sentiment de solitud en qui ja es troba aïllat, com les persones amb problemes de salut mental o en situació de dependència. El desconcert i la incredulitat inicial han deixat pas a la por d’emmalaltir o que ho faci un ésser estimat, amb el perill d’un desenllaç fatal. Els efectes directes sobre la vida del dia a dia, com la pèrdua de la feina, preocupa i genera ansietat. I la incertesa d’un futur desconegut, però que s'augura com calamitós, suscita angoixa.
Els dos-cents trenta set voluntaris i voluntàries del Telèfon de l’Esperança de Barcelona continuen atenent, ara des de casa, a tot qui ho necessiti. I són molts els que en aquestes circumstàncies convulses i incertes, ens truquen per confiar-nos les seves pors i angoixes. Els hi oferim un espai segur, anònim i confidencial, on poden expressar tot allò que els neguiteja. A l’altra banda de la línia telefònica es trobaran sempre, les vint-i-quatre hores del dia, cada dia de l’any, una veu amiga disposada a escoltar amb respecte i sense jutjar.
I com donem suport emocional mitjançant l’acompanyament telefònic? Portem ja més de cinquanta anys realitzant aquesta tasca, així i tot, ens hem hagut d’adaptar a la realitat excepcional que vivim introduint canvis tècnics i organitzatius per tal de garantir el servei i per donar resposta a l’augment de la demanda de suport emocional. Els voluntaris i voluntàries estan formats específicament en aquest tipus d’acompanyament: permeten l’expressió de les emocions, siguin del caire que siguin; donen temps i són pacients; acompanyen en el dolor perquè el patiment sigui menys; acollen amb els braços oberts; mantenen la serenor i la temprança; accepten a la persona tal com és... En definitiva, tracten de comprendre profundament a l’altre en comptes d’intentar canviar-ho.
En aquests temps incerts, escoltar amb el cor és confiar no només en l’altre, sinó també en la vida. I la confiança funciona com antídot contra la por i serveix, a més a més, per contagiar esperança.
Sergio García Díaz és psicòleg de la Fundació Ajuda i Esperança
