El pròxim dissabte, 16 de novembre, a les onze del matí, es durà a terme a la sala de sínodes del Palau Episcopal l’acte de clausura de la fase diocesana en la causa de beatificació o declaració de martiri de Jaume Serra Jordi i altres 168 persones, sacerdots i laics, que van morir durant la persecució religiosa dels anys trenta. La cerimònia, oberta a tothom, estarà presidida pel bisbe Romà Casanova i inclourà el jurament de Josep Maria Mas, vice-postulador de la causa, i dels membres del tribunal: el jutge delegat David Compte, el promotor de justícia Jaume Casamitjana i la notària Raquel Parici.
També es realitzarà el jurament de qui portarà a Roma les còpies de les actes del tribunal, dipositades en caixes lacrades. A l’acte hi seran presents els membres de les comissions històriques i teològiques que han col·laborat en el procés, un dels quals oferirà una sinopsi del perfil dels 169 màrtirs i l’odi a la fe com a causa de la seva mort.
El procés de la causa
El procés de beatificació s’ha centrat en les víctimes de la persecució religiosa que va afectar sacerdots, religiosos, seminaristes i laics. En aquesta causa concreta es consideren 164 sacerdots, un seminarista i quatre laics. La recollida de dades va iniciar-se als anys quaranta, poc després de la Guerra Civil, i en els anys noranta es va prendre declaració a testimonis clau. La causa va ser formalment oberta pel bisbe Romà Casanova el 2005, amb la creació d’un tribunal i comissions històrica i teològica que, amb diferents membres, han investigat en arxius parroquials i militars fins a completar els 16.000 folis de les actes que ara es trametran a Roma.
Tres testimonis de la causa
Jaume Serra Jordi, sacerdot d’Igualada nascut el 1847, va ser ordenat sacerdot el 1870 i va exercir durant més de cinc dècades com a vicari general a Vic. Fundador de la residència de les Germanetes dels Pobres a Vic, la seva casa va ser saquejada durant la Guerra Civil i els seus documents van ser cremats. Va ser empresonat i executat el 13 d’agost de 1936 a Sant Martí de Riudeperes.
Josep Moncosí Castells, seminarista nascut a Santa Coloma de Queralt el 1914, va destacar pels seus estudis al seminari. En plena revolució de 1936, es va mantenir ferm en la fe i va ser detingut pels milicians que li demanaven que renunciés a les seves creences. Fou executat a Santigosa i, el 1941, les seves restes van ser traslladades a la cripta de l’església de Santa Coloma de Queralt.
Isidre Alabern Viñals, laic i metge nascut a Manresa el 1890, conegut per la seva defensa de l’escola catòlica i per la seva implicació en diverses institucions educatives. Malgrat tenir opcions per fugir durant la persecució religiosa, va optar per quedar-se amb la família. Fou empresonat i, el dia 1 d’octubre de 1936, executat al cementiri de Manresa.
L’acte del dissabte marcarà el tancament de la fase diocesana de la causa, i el procés continuarà amb l’enviament de tota la documentació a Roma per a la seva revisió i possible beatificació.
