Les parròquies de la diòcesi de València s’han bolcat en la resposta a la crisi generada per la DANA amb una intensa tasca d’ajuda, acompanyament i oració pels afectats. Segons recull l’arquebisbat de València, els danys materials han estat notables, però la prioritat immediata ha estat fer costat a la comunitat.
Francisco Ferrer, arxipreste de l'arxiprestat “Sant Vicent Ferrer”, que engloba localitats com Vilamarxant, Riba-roja de Túria, Llíria, Benissanó i Benaguasil, descriu com aquestes parròquies han mobilitzat recursos per oferir suport: "Ens hem posat a la disposició dels ajuntaments per oferir espais d'acollida, aliments, mantes i altres elements bàsics, especialment per a aquells que han hagut de refugiar-se en poliesportius i escoles".
Les localitats pròximes al riu Túria i als seus barrancs, com Riba-roja de Túria i Vilamarxant, han sofert especialment la força del temporal. Ferrer explica que "el col·legi parroquial San Francisco i Santo Domingo, a Vilamarxant, ha patit greus desperfectes, així com moltes esglésies, que s'han inundat com la resta d'habitatges".
A Pedralba, on la intensitat de la pluja va superar els 400 litres per metre quadrat, la situació ha estat igualment dramàtica. "Des de fa 67 anys no plovia així", comenta Samuel Aristizabal, rector de la Puríssima Concepció de Pedralba. "L'aigua ha arrasat bona part del poble, incloses les nostres instal·lacions. Jo mateix no vaig poder desplaçar-me a altres parròquies perquè el meu cotxe va quedar inútil amb la riuada", lamenta Aristizabal.
A Catarroja, l'impacte també ha estat devastador, amb l’aigua arribant a una altura de tres metres. José Vicente Alberola, rector de les parròquies Ntra. Sra. del Pilar i María, Mare de l’Església, relata amb pesar la pèrdua de la imatge de la Verge del Pilar, que ha estat arrossegada per l’aigua: "Intentem salvar el que podem, però no tenim gaire cobertura mòbil i això complica la coordinació amb els voluntaris. És desolador veure-ho tot tan destrossat".
Alfafar ha viscut una situació similar, amb escenes de destrucció al llarg dels carrers i un elevat nombre de vehicles arrossegats per l'aigua. El rector, que també ha sofert la pèrdua de béns personals, destaca la falta de llum i aigua potable: “Les persones ho han perdut tot; no tenim comunicacions i això fa que tot sigui encara més difícil", explica amb gran preocupació.
Per la seva banda, a Aldaia, el rector Francisco Furió lamenta les pèrdues personals i materials. "He perdut el cotxe, però això no és res en comparació amb el que estan vivint molts altres", diu amb resignació. "Les parròquies estan inundades, i encara estem intentant recuperar-nos del xoc. Tot sembla tret d’una pel·lícula de terror".
A Castellar, la situació ha estat igualment complexa, amb molts veïns que ho han perdut tot, inclosos habitatges i negocis. Ángel Miguel Olivares, rector de la parròquia Ntra. Sra. de Lepant, descriu l'impacte emocional que ha tingut el desastre: "La gent està en estat de xoc. He anat visitant les cases i els comerços per veure com està tothom i oferir suport", explica Olivares, qui subratlla que, en aquests moments, "és vital ajudar espiritualment els afectats i donar-los força".
Des de Benetússer, el rector Jesús Cervera posa en relleu els gestos de solidaritat espontanis dels veïns, especialment amb la gent gran. “Hi ha hagut una resposta solidària molt bonica; la gent ha ofert ajuda sense ni tan sols esperar que li ho demanessin", comenta Cervera. La seva parròquia ha portat aliments salvats de la inundació al punt de distribució organitzat per l’Ajuntament al col·legi Blasco Ibáñez i ha coordinat l'arribada d’aigua embotellada.
A Massanassa, Miguel Alejandro Gómez, rector de Sant Pere Apòstol, descriu la situació viscuda com a “caòtica”. La nit de la tragèdia va acollir a casa seva una família amb un nadó de deu dies que havia quedat incomunicada. "La incertesa i la falta de comunicació ens van deixar en una situació molt complicada", comenta.
Ara, les parròquies de València concentren els seus esforços en cobrir les necessitats bàsiques. Els responsables de cada comunitat es mantenen en contacte amb les institucions locals per coordinar l’ajuda d’emergència, alhora que posen en relleu la necessitat d’un acompanyament emocional i espiritual per ajudar les famílies a superar aquest dur moment.
