La custòdia que fa Patum

Víctor Rodríguez –CR Berga, la ciutat que s’estén als peus de Queralt i que cada Corpus fa el miracle de la Patum, té també una de les custòdies més singulars i úniques de Catalunya malgrat no ser especialment antiga. I és que com va passar a la majoria de temples del nostre país durant la Guerra Civil, la parròquia de Berga va patir els estralls del foc i de la destrucció, quedant sense custòdia major per fer la solemne processó de Corpus.

Acabada la Guerra, doncs, es va decidir que calia fer-ne una de nova, però amb una premissa ben clara: la nova custòdia havia d’incorporar els símbols de la ciutat. Dit i fet, la nova custòdia s’estrenaria al cap de pocs anys, el 1943, sota el rectorat de Josep Serra. L’encarregat de dissenyar-la va ser el dibuixant berguedà Ramon Minoves i la casa Masriera-Carreras de Barcelona, el millor taller d’argenteria del moment, els encarregats de fer-la realitat.

Fins al 1974, la custòdia va estar-se sempre a la parròquia. Però des de llavors, la custòdia retorna a l’església parroquial de santa Eulàlia només la setmana de Corpus. I és que la resta de l’any està exposada a l’església de les Sagramentàries, com són conegudes a Berga les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament. Aquest monestir, fundat el 1940 i un dels pocs cenobis de la diòcesi, compta amb el Santíssim Sagrament exposat les 24 hores del dia.

Un trasllat polèmic

Traslladar la Custòdia major de la parròquia de Santa Eulàlia al Monestir no va ser una decisió fàcil pel valor sentimental i l’estima que hi tenien els berguedans. Per aquest motiu, l’any 1973, es va dur a terme una consulta popular, ja que la proposta de canvi d’emplaçament generava controvèrsia i no convencia a tothom. Però per què es va decidir canviar-ne l’emplaçament? Ho explica molt bé Roger Cortina, coneixedor de molts aspectes de la vida religiosa de la ciutat: "El 1973 les monges començaven a construir la nova església i els calia una custòdia com la de la parròquia i una idea va ser la de compartir-la".

Superats els recels d’alguns sectors de la població, la solució va passar per la signatura d’un conveni entre les monges i la parròquia: aquesta en mantenia la propietat i el dret d’ús per Corpus i sempre que fos necessari, però se cedia a les monges si l’exposaven amb mesures de seguretat i de conservació, un requisit que han complert zelosament des de 1974, quan van finalitzar les obres del monestir. Des de llavors -i enguany fa 50 anys- les monges se’n cuiden nit i dia a excepció dels dies de Patum, quan la custòdia retorna a la parròquia gràcies a la bona entesa i al conveni signat. "Amb el temps es va veure que va ser una decisió encertada, està a l’abast de tothom i la gent n’està contenta", explica Cortina.

Coneguda la història, coneixem què amaga aquesta custòdia que amb 1,30 metres d’alçada i feta d’argent i pedres precioses té uns vint quilos de pes. Com veurem, les tres parts que la conformen (base, fus i sol) són un mirall de la història i de la simbologia berguedana.

Una base patumaire

Als peus de la custòdia hi ha tota la Patum en ple.  Hi trobem representats els turcs i cavallets, les masses, la guita gran i la guita xica, els àngels i els nans vells i també els nous, evidentment. Darrere hi trobem els gegants vells mentre que per davant sobresurten els gegants nous i treu el cap, imponent i majestuosa, l’element principal de la Patum, l’àliga. També hi veiem les palmes que representen les quatre parelles d’administradors de la festa, que simbolitzen els quatre barris històrics de Berga.

Un dels reptes  més controvertits del dissenyador va ser el de representar el dimoni a la mateixa custòdia, que a la Patum són representats pels plens. La solució va ser enginyosa i Minoves els va posar a baix de tot, als quatre peus que sostenen la custòdia, donant un missatge ben clar: el bé trepitja, esclafa i venç el mal.

El fus

La Patum dona lloc al tronc de la custòdia, el fus, on trobem representades les quatre columnes de l’antic altar barroc de la parròquia de Berga que aguanten la bella imatge de Santa Eulàlia de Mèrida, patrona de la ciutat. Les columnes amaguen pel darrere el Pi de les tres branques, famós pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, esdevenint tant una al·legoria de la Santíssima Trinitat com de la unitat de la llengua catalana.

A cadascuna de les quatre columnes hi trobem un escut o medalló esmaltat amb els principals temples de Berga: la parròquia, el convent de Sant Francesc fundat al segle XIII, el santuari de Queralt i l’església de Sant Joan.

El sol

Tota custòdia té la seva part principal on s’exposa la Sagrada Forma que rep el nom de Sol. Els rajos de la custòdia de Berga estan ornamentats amb raïm i blat -símbols de l’eucaristia- i projecten les paraules en llatí Ego sum panis vitae, "jo soc pa de vida". Aquí hi trobem quatre nous medallons amb la imatge de sant Pere, sant Pau, el sant Crist del Castell de Berga i la Mare de Déu de l’Assumpció, antiga patrona de la ciutat.

Si tornem al darrere de la custòdia, hi trobem les inscripcions de les persones i famílies que la van fer possible el 1943 sufragant-ne el cost.

Una processó recuperada

L’any 2014, la parròquia de Berga amb el rector Marc Majà al capdavant, va recuperar la processó de Corpus amb la custòdia major, ja que la processó es va deixar de fer l’any 1970. La recuperació, però no va ser als carrers del nucli històric sinó als jardins de la residència que les Germanetes dels Ancians Desemparats tenen a Berga. Perduda durant prop de 50 anys, va ser un intent de recuperar un element central del Corpus que només es va fer fins a la pandèmia.

Com és sabut, Berga té una festa única que ha sabut conservar i que l’ha fet famosa. De la mateixa manera, la seva custòdia, feta a imatge i semblança seva, està vetllada tot l’any per unes monges que preguen i que fan xocolata i que només la deixen marxar fins a la Parròquia quan arriba la festa més assenyalada del calendari berguedà.