L’Associació 'Cristianisme al segle XXI', en col·laboració amb la Plataforma de Docents de Religió de Catalunya, ha organitzat una taula rodona dins del cicle de 'Debats a Sant Ildefons', aquest dissabte 23 de novembre. L’acte, celebrat a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia per oferir un major aforament, ha tractat la necessitat d’incorporar la cultura religiosa a les escoles catalanes. La sessió ha comptat amb la presència de destacades personalitats i ha generat un debat ric i profund sobre un tema que preocupa cada vegada més a la societat.
L’acte ha començat amb unes paraules introductòries de Mercè Izquierdo i Carme Amorós, presidenta i membre de la Junta de l’Associació 'Cristianisme al segle XXI', respectivament. Totes dues han posat èmfasi en el desprestigi actual de la cultura i en la necessitat imperiosa de recuperar-la, especialment en l’àmbit educatiu. Han advertit que si no es prenen mesures, les noves generacions podrien perdre les arrels culturals que estructuren la identitat social i nacional.
El debat, moderat per Jordi Rubies de la Plataforma de Docents de Religió, ha comptat amb intervencions de diferents experts. En primer lloc, Carles Armengol, exdirector general d’Afers Religiosos, ha presentat dades rellevants del Baròmetre de la Religiositat de 2023. Ha destacat que un 74% dels enquestats han expressat el seu desig de veure una matèria de cultura religiosa a les escoles, amb un 40% "totalment a favor" i un 34% "més aviat a favor". Només un 22% s’ha mostrat contrari a aquesta proposta. També ha assenyalat que el 57% dels pares han declarat que voldrien que els seus fills rebessin educació sobre la pròpia religió.
El doctor en teologia i membre de l’AUDIR (Associació d’Amics de l’UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional), Francesc Torradeflot, ha lamentat el desinterès creixent per les humanitats i ha advertit que aquest buit cultural pot ser aprofitat per xarxes tòxiques o moviments intolerants. Torradeflot ha defensat que l’educació religiosa ha d’incloure tant les religions tradicionals com els sistemes de conviccions no religioses, destacant que l’objectiu és fomentar el diàleg i la comprensió. Segons el doctor en teologia i membre de l’AUDIR, el diàleg interreligiós ha de començar amb el que tenim en comú, seguint l’exemple d’altres països, com els del món anglosaxó.
El repte de la implementació educativa
Pere Micaló, ex-director del Secretariat Interdiocesà d'Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC), ha aportat una visió crítica sobre la situació actual. Ha explicat que, tot i els esforços per implementar un model educatiu no confessional basat en la LOMLOE, la manca de voluntat política ha frenat qualsevol avenç. Ha denunciat que, entre 2010 i 2022, només un 8-10% dels alumnes de l’escola pública ha triat l’assignatura de religió, la qual cosa ha generat un analfabetisme religiós preocupant. Micaló ha lamentat que, tot i que la jerarquia eclesiàstica està oberta al diàleg, les autoritats polítiques han preferit evitar possibles costos electorals.
Segons Micaló, la proposta educativa es basava en dues línies: una matèria de cultura religiosa obligatòria i no confessional, i la regulació d’orientacions per a alumnes que no optessin per cap religió confessional. Tot i la cordialitat de les trobades amb el Departament d’Educació, el resultat ha estat decebedor, i Catalunya continua immersa en un analfabetisme religiós que afecta les seves arrels culturals.
Experiències d’èxit i models a seguir
El responsable del currículum de Cultura Religiosa a les escoles Vedruna, Ramon Rial, ha explicat com aquestes escoles han integrat la cultura religiosa de manera transversal. Rial ha defensat que la cultura religiosa no pot ser considerada una matèria secundària i ha destacat l’aprenentatge pluralista i comparatiu com a clau per a l’èxit educatiu. Ha subratllat que aquest enfocament permet als alumnes comprendre que hi ha més coses que ens uneixen que no pas que ens separen. També ha exposat els títols dels llibres utilitzats en el programa, que aborden temes com la convivència, la història de les religions i els valors ètics.
Joan Gómez, sociòleg i autor del llibre Laïcitat, religions i prejudicis, ha tancat el debat amb una reflexió profunda sobre la necessitat d’afrontar els prejudicis culturals i religiosos. Ha comparat la religió amb la música, suggerint que les noves formes d’espiritualitat poden semblar «sorolls» per als adults, però tenen un significat profund per als joves. Gómez ha destacat que la cultura religiosa no pot ser un simple "encàrrec sectorial", sinó un repte que ha d’assumir tota la comunitat educativa.
Intervencions des de la fila zero i el públic
El debat ha comptat també amb intervencions valuoses des de la fila zero. Enric Vendrell, ex-director general d’Afers Religiosos, ha destacat la importància d’aprofitar les oportunitats polítiques per reformar l’educació religiosa. Eloi Aran ha subratllat que l’analfabetisme religiós afecta el 70% de l’alumnat del sistema educatiu de Catalunya, mentre que Joana Ferrer ha compartit les seves dificultats com a professora de Filosofia i Ètica.
Entre el públic, diversos professors han aportat les seves experiències i inquietuds, posant de manifest la necessitat urgent de repensar el paper de la cultura religiosa a les escoles catalanes. Tots han coincidit en la importància de fomentar una educació que promogui el respecte, la comprensió i el diàleg interreligiós com a eines per construir una societat més cohesionada i plural.
