"Al costat de Balmes i de Verdaguer hi ha de constar el nom de Lluís Romeu"

Víctor Rodríguez -CR El bisbat de Vic ha presentat aquest divendres al vespre a la sala de sínodes del Palau episcopal de Vic l’Any Lluís Romeu. Commemoració que impulsa el Bisbat per commemorar els 150 anys del naixement del capellà i compositor vigatà. 

Lluís Romeu, vigatà il·lustre

Nascut a Vic el 1874, ciutat on va morir en plena Guerra civil el 1937, va ser capellà i compositor d’una ingent obra musical, tant religiosa com profana. Des de jove va destacar per les seves qualitats musicals, essent ordenat sacerdot el 1898 pel bisbe Morgades, i guanyant l’any 1901 les oposicions de mestre de capella de la catedral de Vic.

Amb la promulgació del “motu proprio” de Sant Pius X sobre la música litúrgica i en la fidel i enèrgica aplicació que el bisbe Torras i Bages en va fer a Vic, Romeu forja el seu estil personal, consolidant la seva convicció que el cant gregorià i el cant popular són la font d’inspiració i el model de tot el que arribaria a escriure al llarg de la seva vida.

Un inici solemne i reivindicatiu

Romà Casanova encetava el seu parlament deixant clar als assistents "que no podíem passar per alt aquesta commemoració, ja que és un dels molt il·lustres fills del nostre bisbat". Remarcava també que "durant la Guerra fins i tot va ser respectat i estant malalt, quan l’anaven a visitar, aprofitava per confessar malgrat el perill que comportava".

Amb molt de camí a recórrer aquest any i refermant la voluntat que "la litúrgia s’ha de cantar" i que "no hauríem de perdre el cant gregorià, ja que la música està al servei de la litúrgia", Casanova passava la paraula a un convidat de luxe vingut expressament de Roma: Valentí Miserachs. Capellà, organista, compositor fill del bisbat i exdirector del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma, va traçar i remarcar la magna aportació musical que Lluís Romeu va fer al nostre país i a l’església en particular.

Entonant varis exemples musicals de l’obra que Romeu va escriure, va saber exemplificar la importància del personatge, posant-se tot el públic a la butxaca. "Al costat de Balmes i de Verdaguer hi ha de constar el nom de Lluís Romeu", va afirmar Valentí Miserachs per subratllar la importància del personatge remarcant que "li dediquem aquest any
amb tanta justícia". En el seu parlament feia èmfasi en la doble tendència de Lluís Romeu: "a la pietat i a la música, dues vocacions que es fondran harmònicament en la seva figura".

I és que Lluís Romeu va treballar a la recerca de les arrels de la pròpia identitat, essent un personatge que s’emmarca plenament en la Renaixença i al costat de la figura del bisbe Torras i Bages, íntim amic, protector i col·laborador, com remarcava Miserachs.

Un arxiu encara per descobrir

Amb més de 300 composicions, la meitat inèdites, l’obra de Lluís Romeu roman encara, per redescobrir a l’arxiu de l’Orfeó Català, on està dipositada. Composicions religioses i profanes, harmonitzacions, algun pasdoble i moltes cançons d’un pregon esperit català resten a l’espera de veure la llum. I és que Romeu, amic, conseller i admirador de Lluís Millet, va tenir dues grans corals de referència, l’Orfeó Vigatà i l’Orfeó Català, que Millet dirigia.

Valentí Miserachs en el seu parlament segellava la importància de l’aportació musical de Romeu: "Salvem tot el que es pugui i potenciem tot el que coneixem i posem-ho en bones mans". Amb aquest esperit, Josep Maria Riba, vicari episcopal de Vic, desvetllava els propers actes d’aquesta commemoració que s’allargarà fins a la tardor de 2025 i que com ell mateix remarcava "seran també actes de nivell diocesà més enllà de la ciutat de Vic".

Participació de la coral Canigó

La coral Canigó va ser l’encarregada de cloure l’acte d’obertura interpretant tres peces de Lluís Romeu. Es tractava de Collint violetes, una cançó mariana, de Rosa del folló, una harmonització de la famosa cançó popular i La boira, una peça tota de Lluís Romeu amb text de Jacint Verdaguer i que era la primera vegada que s’interpretava.

Propers actes

"No desvetllarem tots els actes, però sí els més propers" sentenciava Josep Maria Riba. Diumenge 30 de juny a la Catedral tindrà lloc una missa on la Coral Canigó, acompanyada a l'orgue per Eudald Buch, interpretarà la Missa del Centenari de Balmes i altres obres de Romeu. Seguidament, al claustre de la catedral es farà una ofrena floral davant les despulles de Romeu amb l’estrena d’unes composicions de
Valentí Miserachs.

En el transcurs de la Festa Major de Vic, tindrà lloc un homenatge geganter davant de la casa natal de Lluís Romeu, a la Plaça del Pes, on els gegants de la ciutat ballaran un pasdoble del que n’ha fet l’adaptació el jove compositor osonenc Jofre Bardolet.

De la mateixa manera que de la plana de Vic l’obra de Lluís Romeu es va expandir per tot el país, l’Any lluís Romeu té aquest anhel d’arribar a tots els racons de la diòcesi i del país, enaltint la figura d’aquell capellà que va assolir el cim fent música per als més humils.