El teatre Kursaal de Manresa ha acollit l'acte central del Memorial Democràtic pel dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust amb la participació de 500 alumnes de secundària de tot Catalunya, durant aquest dilluns 27 de gener. Els estudiants han participat en el projecte 'Per un futur millor', un treball en què els alumnes han conegut la història de víctimes anònimes del feixisme. És el cas de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, que ha estudiat Roser Fluvià, membre d'una xarxa de resistència francesa que passava clandestinament persones i documentació a través dels Pirineus. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha presidit l'acte i ha reclamat als joves que siguin "intolerants amb la intolerància" perquè no es torni a repetir "l'horror".
Es tracta d'una commemoració anual que organitza i coordina el Memorial Democràtic amb el suport del Departament d'Educació, i aquest any amb l'Ajuntament de Manresa. La jornada serveix per culminar un projecte pedagògic que busca sensibilitzar les noves generacions en matèria de memòria democràtica. També es vol promoure una "ciutadania crítica, respectuosa, pluralista i formada".
"S'ha de llegar a les generacions futures el que ha estat aquesta barbàrie perquè no es torni a repetir", ha afirmat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, durant el seu discurs en el qual també s'ha dirigit als joves amb el següent missatge: "Vosaltres heu nascut en democràcia i sembla que només forma part dels llibres d'història, però compte amb banalitzar i llevar importància a les expressions que comencen menystenint el que és diferent". I és que, per al conseller, "la democràcia s'ha de defensar cada dia".
Durant l'acte, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha subratllat la importància de recordar a les noves generacions aquell horror i la història del nostre país. En aquest sentit, ha lamentat que, ara que s'han complert els 50 anys de la mort de Franco, hi ha un desconeixement important d'aquell període de guerra i dictadura que cal revertir. "Com pot ser que els joves no sàpiguen qui va ser Franco? És important conèixer la història dels romans i els grecs, però imprescindible que coneguem la nostra història perquè és la nostra", ha afirmat. I en clau de present, s'ha sumat també a lluitar "contra els discursos d'odi" i ha demanat "fermesa".
"Conèixer les seves vides m'ha ajudat a empatitzar"
Entre els joves que han assistit a l'acte de Manresa per haver participat al programa pedagògic al centre hi ha l'Ada, de 15 anys, i de l'institut Ramon Berenguer d'Amposta. Aquest curs han conegut la història de Petr Ginz (1928-1944), un jove jueu que va ser assassinat als 16 anys a Auschwitz. Va escriure un diari, que es va publicar després de la seva mort. Per a l'estudiant catalana, "és important recordar l'holocaust i fer memòria de les víctimes perquè no torni a passar".
Els centres s'han aproximat als fets històrics de la Segona Guerra Mundial posant el focus en persones que, a títol individual, "van salvar molts jueus i van lluitar per la seva llibertat". Així ho explica la Jana Ribes, de 16 anys i estudiant de l'institut Ramon Torró de Malgrat de Mar. "Entrar en les seves vides et fa empatitzar més profundament amb la seva història i en la forma en què vivien els jueus", afirma.
"Ens ha servit per aprendre que, en totes les dictadures, hi ha organitzacions que intenten combatre la forma d'opressió"
A Catalunya, també hi va haver persones que van ajudar en aquells temps difícils. Sofia Gutiérrez, estudiant de Sant Feliu de Llobregat, ha explicat que durant el curs han buscat informació sobre Josep Maria Trias i Peitx. "Se'l coneix també com 'el Shindler català' perquè va ajudar a més de 60.000 refugiats entre jueus i republicans durant la Guerra Civil espanyola i la II GM", detalla. Van veure un documental de TV3 i van fer una fitxa sobre la seva vida. "M'ha semblat molt interessant perquè no el coneixia", assenyala, a la vegada que lamenta que "segueixi ocult en la història". Segons diu, "hauria de tenir més reconeixement després d'haver ajudat a tanta gent".
L'existència de moviments de resistència pacífica contra Hitler també ha sorprès a molts joves, com és el cas de Pol Castellano, estudiant de l'institut Lacetània de Manresa. "Hem estudiat la Rosa Blanca -format per universitaris alemanys- i ens ha servit per aprendre que, en totes les dictadures, hi ha organitzacions que intenten combatre la forma d'opressió", destaca i assegura que li ha agradat molt conèixer aquest cas. "Em pensava que el règim nazi mai havia tingut una organització de resistència i em va sorprendre", recorda.
La data, 27 de gener, fou triada per les Nacions Unides l'any 2006, i coincideix amb l'alliberament del camp d'Auschwitz, a Polònia, per part de les forces aliades. Enguany, es commemoren 80 anys d'aquells fets. El conseller Espadaler també té previst participar aquesta tarda a l'acte institucional en memòria de les víctimes de l'Holocaust organitzat pel Parlament de Catalunya, on s'encendran sis espelmes en record dels col·lectius de víctimes de l'Holocaust.
Els instituts i les escoles implicades
Els centres participants han estat el Col·legi Mare de Déu de la Mercè (Sant Feliu de Llobregat), l’Institut Lacetània (Manresa), l’Institut Pius Font i Quer (Manresa), l’Institut Escola Arts (Barcelona), l’Institut Dertosa (Tortosa), l’Institut Les Planes (Santa Bàrbara); l’Institut Els Alfacs (la Ràpita), l’Institut Gerbert d’Aurillac (Sant Fruitós de Bages), l’Institut Lluís de Peguera (Manresa), l’Institut Roquetes (Roquetes), l’Institut Ramon Berenguer IV (Amposta), l’Escola Rocaprevera (Torelló), l’Institut Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar), l’Institut de Tremp (Tremp), l’Institut Cal Gravat (Manresa), l’Institut Manresa 6 (Manresa), l’Institut Fontanelles (les Borges del Camp), l’Institut Barcelona Congrés (Barcelona), l’Institut Montserrat Roig (Terrassa), l’Institut Flix (Flix), l’Institut Martí l’Humà (Montblanc), l’Institut La Plana (Vic) i l’Institut Mercè Rodoreda (l’Hospitalet de Llobregat).
