Cada diumenge a Catalunya, diverses comunitats evangèliques repartides arreu del territori celebren el culte. En aquestes celebracions hi ha la figura de pastor o pastora. Però, com s’arriba a ser pastor o pastora protestant?
Manuel Martínez és el rector de la Facultat Internacional de Teologia IBSTE, amb seu a Castelldefels. Martínez indica que abans de definir el procés pel qual una persona esdevé pastor, cal tenir present el procediment de constitució d’una església evangèlica. Legalment, existeix la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (FEREDE) que aplega 19 denominacions cristianes dins el seu si. La Federació té una declaració de fe que indica la identitat essencial evangèlica i proveeix ajuda pels diferenmts requisits que es necessiten per ser registrada legalment. Per considerar la funció o càrrec de pastor o pastora, doncs, és convenient que l'església sigui reconeguda com tal per aquest organisme representatiu de la gran majoria d'esglésies evangèliques a tot l'Estat.
Segons Martínez, el procés varia molt en funció de la comunitat i de la seva mida. En comunitats petites que encara no s’han pogut registrar a la Federació, el procediment rau en la vinculació i l’activitat a la comunitat de cada persona. Cada església, tot fent ús de la seva autonomia local, pot decidir considerar un dels seus membres com a pastor o ancià si el seu model de vida és exemplar per la resta de membres i coneix prou bé les Escriptures, de mode que pugui dur a terme correctament el seu ministeri.
Altrament, en comunitats més grans, siguin més autònomes o es governin de forma col·legiada, és més habitual demanar una preparació formal per arribar a obtenir la posició de pastor. En aquest sentit, diversos instituts bíblics o facultats de teologia, alguns dels quals tenen acreditació universitària, ofereixen estudis reglats per l’Estat que consisteixen en una formació de tres o quatre anys en les Escriptures, teologia i idiomes bíblics.
En relació amb aquesta formació, Martínez assegura que en comunitats molt consolidades o d'una congregació de més de 100 persones, tractant-se d'un contracte laboral i un salari, sovint es demana haver complert un d’aquests programes d’estudis, valorant fins i tot una formació de postgrau. Segons afirma Martínez, “moltes vegades la feina de pastor és voluntària, no té cap remuneració. Només un percentatge menor de congregacions poden pagar un salari al pastor”.
La Facultat Internacional de Teologia IBSTE ofereix un pla d’estudis que alterna la formació teològica i bíblica amb assignatures de pràctica pastoral i disciplines històriques. La finalització dels estudis permet l’obtenció, a més de la capacitació formal per ser pastor, d’un títol universitari oficial en teologia.
L'IBSTE es va fundar l'any 1974 amb l'objectiu de preparar formativament per al servei cristià a les esglésies evangèliques de l'Estat Espanyol. L'any 2011 el Ministeri d'Educació a Espanya els va concedir l'acreditació oficial dels seus estudis.
Martínez també afegeix que a la facultat avui dia es poden trobar perfils molt variats amb rerefons personals molt diversos, que senten una crida interior que predisposa a servir la seva comunitat des de la responsabilitat i lideratge de pastor. Normalment, els estudiants matriculats a la Facultat són joves de menys de trenta anys que decideixen complementar la seva formació acadèmica amb una altra de teològica: “Actualment, el nivell d’estudis dels joves és més alt i molt més divers. A la facultat, hi trobem estudiants de magisteri, filòlegs, Mossos d’Esquadra, o funcionaris que volen servir Déu quan senten la seva crida”.
