El Centre Patriarca Abraham a Barcelona es va convertir l'any 1992 en referència interreligiosa. L'espai es va construir per acollir esportistes provinents d'arreu del món i va allotjar nombrosos agents pastorals de diferents confessions religioses que celebraven l'ofici religiós i atenien pastoralment i espiritualment els esportistes.
Trenta-dos anys més tard, i de manera més modesta, el centre ha tornat a ser espai de diàleg interreligiós amb la celebració aquest dijous a la tarda de la trobada interreligiosa 'Una ciutat, moltes veus', amb motiu de la celebració a la ciutat de la Copa Amèrica. Un acte que mostraria voluntat de transformar aquesta parròquia de l'Arquebisbat de Barcelona en un futur centre interreligiós a la ciutat.
"Barcelona és una ciutat acollidora que vol fomentar el diàleg interreligiós", ha afirmat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en presència de representants de diferents comunitats i tradicions religioses, així com regidors del consistori municipal i altres autoritats. Necessitem, ha puntualitzat, "espais per construir la pau i construir diàleg".
I no és casual que la trobada interreligiosa, promoguda per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Oficina d'Afers Religiosos i juntament amb el Grup de Treball Estable de Religions, s'hagi celebrat al Centre Patriarca Abraham. L'elecció de l'espai té també un caràcter simbòlic, "tant des del punt de vista religiós com històric, en relació amb els Jocs Olímpics de 1992", reconeixia l'alcalde Collboni.
El centre Patriarca Abraham es va erigir en exemple concret i real de diàleg interreligiós, i va ser l'epicentre a partir del qual nombrosos voluntaris joves d'àmbits eclesials diversos van oferir també el seu temps i la seva ajuda. El nom del centre al·ludeix a Abraham com a figura fundacional i comuna a les tres grans religions monoteistes: el judaisme, el cristianisme i l'islam.
"Avui aquí reviurem l'experiència interreligiosa del noranta-dos", ha afirmat Collboni, reivindicant alhora que la unió a partir de la transcendència "va més enllà de les creences concretes".
Unes creences, ha destacat el portaveu del Consell Islàmic de Catalunya, Mohamed Halhoul, que fan de les comunitats religioses amb presència a Catalunya "una contribució real i positiva en matèria de justícia i convivència". Una tasca diària que la Comissionada per la Comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, també ha destacat en la seva locució final. "Vull agrair especialment a les comunitats religioses la tasca que feu cada dia per fer de la ciutat de Barcelona un lloc millor".
La trobada interreligiosa ha girat entorn de la reflexió i la música. Persones vinculades a diferents comunitats religioses de la ciutat han reflexionat sobre textos propis de diverses tradicions religioses que s'han inspirat al voltant de la creació, de l'aigua i del mar com a elements simbòlics. L'acte ha comptat amb l'acompanyament de diverses peces musicals interpretades per Burruezo & Nur Camerata.
Entre les entitats convidades hi ha l’Alianza Evangélica Española, els Anabaptistes, Mennonites i Germans en Crist d’Espanya, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Associació Cultura, Solidaritat i Pau – Comunitat de Sant’Egidio, l’Associació Dahira Jazbul Khoulob, l’Associació de Confraresses de Barcelona, l’Associació de Ministres de l’Evangeli de Catalunya i Balears i l’Associació d’Estudiants Musulmans, entre una vuitantena d’associacions. A la trobada també hi han assistit els tinents d'alcaldia M. Eugènia Gay i Albert Batlle, i la regidora Neus Munté.
